més…
“Un personatge subterrani, dels més admirables del País Valencià, i jo en done fe. Ningú no sap qui és, però tant se val, jo sí”. Va dir Joan Fuster de Josep Lluís Basset.
Jo era molt jove…. i ell molt amable… jo feia de telefonista a ACPV encara al carrer Moratín venia a visitar a la Queti o a l’Eliseu, però sempre s’asseia una estona amb mi… a mi m’agradava el seu somriure franc, la seua conversa… era tot un senyor… a ell li agradava que jo fóra saforenca, em parlava del seus estius a Piles.. Un dia va i em diu:
–Tu ets dels del Josep Guia?
Em va sorprendre aquesta pregunta, aleshores jo militava a Catalunya Lliure.
–Sí…
–Vull contribuir en la campanya electoral.
I aleshores encara ens van unir més coses, m’explicava anècdotes d’ell amb Joan Fuster que jo escoltava embadalida… i quan va morir Fuster plorava en companyia de l’Enric Valor, tots dos consideraven que era injust… que ells anaven primer.
Ara fa temps que no parlàvem, ens vam saludar en el darrer homenatge que li van fer al Centre Octubre de Cultura Contemporània, em va sorprendre que encara recordara qui era jo… i les nostres converses….
Bon viatge pels guerrers que al seu poble són fidels… bon viatge professor Bausset, no he conegut a ningú més fidel a la seua terra.
Gemma Pasqual i Escrivà