Bon dia!
Bon dia, ningú ho ha demanat però fa bon dia, damunt
els caps un sol ben insolent il·lumina descarat tot l’espectacle de la gent. Lleveu-vos
les lleganyes i espavileu, que hi ha molta feina! No és hora de les lamentacions,
com va dir el poeta som on som; més val saber-ho i dir-ho i assentar els peus
en terra i proclamar-nos hereus d’un temps de dubtes i renúncies en què els
sorolls ofeguen les paraules i amb molts miralls mig estrafem la vida. De res
no ens val l’enyor o la complanta, ni el toc de displicent malenconia que ens
posem per jersei o per corbata quan sortim al carrer. Tenim a penes el que
tenim i prou: l’espai d’història concreta que ens pertoca, i un minúscul territori
per viure-la. Posem-nos dempeus altra vegada i que se senti la veu de tots
solemnement i clara. Cridem qui som i que tothom ho escolti. I en acabat, que
cadascú es vesteixi com bonament li plagui, i via fora!, que tot està per fer i
tot és possible!
Via Fora ! Així és; és el que hi ha. De mica en mica s’omple la pica i anem ujant la muntanya, sense presses; tot arribarà i sí, hi ha molta feina a fer, i tot és possible.
El día és brillant, assolellat, vivim en un país país però que mai ha estat vençut, i la veu ha de fer-se sentir i escoltar.
Bon dia !
“…sempre hem viscut en la miseria i hem tirat cap endavant. Som nosaltres, ciutadans i ciutadanes lliures els que habitem aquesta maleïda terra. Les runes, la miseria no ens fan por, sabem que heretarem més runa i més miseria…Però a nosaltres aquest panorama no ens amoïna perquè portem un mon nou al cor; i aquest món está creixent en aquest instant.”
Salut, força al canut.. i aroma en la palom@
PD. que tinga voste tambè un bon dia.
Oh que cansat estic de la meva terra,covarda,vella,tan salvatge terra,i com m’agradaria d’allunyar-me’n, nord enllà, on diuen que la gent és neta i noble, culta , rica,lliure (lliure.lliure.lliure,lliure..) desvetllada i feliç.