Gemma Pasqual i Escrivà

@GemmaPasqual

Publicat el 28 de maig de 2013

Avui tots som Burjassot i Jordi Sebastià

Avui aquesta almoinera és de Burjassot i està amb Jordi Sebastià i en contra de la barbàrie feixista. Con va dir el poeta ací em pariren i ací estic. I com que em passen certes coses, ací les cante, ací les dic.

 

més…

Les agressions feixistes al País Valencià daten des del principi dels anys 70, des de l’anomenada “batalla de Valencià”. Només per esmentar-ne alguns: atemptats contra la llibreria 3i4, bombes diverses des del 1976, quan en va esclatar una al Llevant UE abans de la Trobada dels pobles, el 1978 a Joan Fuster i a Sanchis Guarner, el 1981 una altra bomba a Joan Fuster. Pintades, apallissades, còctels molotovs.

Assassins de raons, de vides, Miquel Grau i Guillem Agulló són les penes que hem de dur a la memòria.

I aquest malson no acaba mai, fins als nostres dies. Darrerament, en el seu punt de mira, un clàssic, el poble de Burjassot, pintades contra la memòria del Guillem Agulló, assetjant també la seua família. Agressions a l’estàtua de Vicent Andrés Estellés, violentant el seu homenatge. Tota la meua solidaritat amb Ramon Ferrer, president de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, malgrat les meues diferències amb la institució que presideix, les quals són públiques i notòries, sempre hi estaré al seu costat contra la barbàrie.

Els feixistes, vestits amb la impunitat que dóna el privilegi de saber-se còmplices dels que governen, ara han convocat una manifestació, conjuntament el grup ultradretà España 2000, el Grup d’Acció Valencianista (GAV) i el PP davant l’Ajuntament de Burjassot, avui, a les set del vespre, l’hora que es fa el ple municipal. El lema de la convocatòria és “No volem un alcalde catalanista”, una altra de les seus preses, l’amic i company Jordi Sebastià. El més curiós és que no es manifesten contra la seua gestió.

No tenen aturador; tot i això, nosaltres seguirem indelebles, com ho hem fet durant anys, atents, sense abaixar la guàrdia, convençuts que si les autoritats continuen mirant cap a un altre costat, tindrem una altra desgràcia. Continuarem resistint amb la incertesa de no saber qui serà la seua pròxima víctima. Sense oblidar, carregats de raó, amb l’esperança que algun dia es farà justícia. Han de saber que la seua violència, no ens distraurà ni ens apartarà del camí. Com ens va ensenyar el poeta, no podran res davant d’un poble, unit, alegre i combatiu.

 

Gemma Pasqual i Escrivà



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per gemmapasqual | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent