17 de maig: Dia Internacional contra l’Homofòbia i la Transfòbia
més…
En aquella època vivia a Barcelona. Acabada d’arribar de València. Mai no havia sentit a dir a ningú que era possible l’amor entre dues dones, fins que va començar a sovintejar els locals de la bohèmia de l’època. Tenien cafeteries que freqüentaven al barri del Paral·lel, com La Cubana. I també acudien cada dia al Teatre Arnau. Les dones passaven més desapercebudes que qualsevol home en la seua situació, perquè estaven molt ben organitzades i perquè eren molt femenines, no era fàcil reconèixer-les per la manera de vestir. De cara a la família o quan venia la policia, també tenien les seues estratègies, solien eixir en parelles amb amics gais per fer-se passar per nuvis. Tenien els seus espais de llibertat, en els quals construïen la seua identitat. La casa de la Maria era un punt de referència a nivell cultural, un espai per a la creació de la identitat de les dones de l’època, en el qual podien sentir música o llegir les novel·les de la Virginia Woolf. Un calfred li va recórrer el cos en recordar la seua amiga Teresa quan va eixir de la presó com una morta, tres anys després de besar-se al carrer amb la seua parella. Li van pelar el cap i fins i tot li van donar pastilles per fer-li desaparèixer la menstruació i que no molestara, aquell era el procediment habitual.
Fragment “Endevina qui” (Tabarca) de Gemma Pasqual i Escrivà