“Em creureu mort. Jo no hauré mort”. Ho cantava Ovidi Montllor en una de les cançons més citades aquests dies, “Les meues vacances”. Una peça del 1974 on, a més de bascular genialment entre la tendresa i el sarcasme —inconfusible marca de la casa—, el cantautor d’Alcoi exhibia unes insòlites qualitats profètiques. Efectivament, vint anys després de la seua mort continua ben viu en la memòria dels segments més mobilitzats —lingüísticament i culturalment— del país.
Continua a el Quadern d’El País
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!