La caseta del plater

Cròniques musicals del país invisible

23 de novembre de 2014
0 comentaris

Gypsy Pop Songs From Tito’s Yugoslavia (La Mediterrània invisible, 16)

DD.AA. Stand up, People: Gypsy Pop Songs From Tito’s Yugoslavia 1964-1980. Vlax Records, 2013. CD-ATR 4113

La Iugoslàvia no alineada de Tito esdevingué un inesperat refugi cultural per als gitanos dels Balcans perquè una de les estratègies que el dirigent comunista posà en pràctica per enfortir l’estabilitat del país fou el registre i reconeixement oficial de les minories ètniques. Tal reconeixement suposà l’emergència a la llum pública d’una cultura llargament bandejada i, en l’àmbit estrictament musical, l’enregistrament de centenars de discos cantats en romaní amb els segells discogràfics controlats per l’estat: Jugoton, Diskos, RTB PGP. Aquelles gravacions reflectien la trobada del folklore gitano amb la modernitat sonora que estava irrompent al món anglosaxó i amb altres gèneres contemporanis originats en territoris més o menys afins —com el psicofolk turc o les bandes sonores del Bollywood procedents de l’Índia igualment no alineada de Nehru. Una gloriosa amalgama de ritmes encesos, elegància vocal i provatures sonores que, amb la dissolució de l’estat iugoslau, la desfeta bèl·lica posterior i els dramàtics conflictes ètnics que l’originaren, havia quedat condemnada a l’oblit.
Ara, però, ressorgeix amb tota la seua resplendor gràcies als esforços de dos col·leccionistes britànics, Philip Knox i Nathaniel Morris, que regirant les prestatgeries de la Biblioteca Nacional de Belgrad i recorrent els mercats de segona mà de la regió, han exhumat i repristinat una col·lecció de cançons memorables i ens les serveixen magníficament empaquetades en aquesta imprescindible antologia.
El focus de Knox i Morris es dirigeix a tres territoris concrets, el sud de Sèrbia, Macedònia i Kosovo, on predominen els gitanos musulmans. De la seua tria destaca, en primer lloc, la contribució de dues de les
figures més prominents de la música gitana balcànica: Esma Redžepova —extraordinària en «Pesma Šeher Sarajevu»— i el gran Šaban Bajramović, que apareixen amb gravacions primerenques, molt abans que el mercat depredador de la world music els escollira per representar l’univers musical gitano en els seus circuits comercials. Però també hi ha Muharem Serbezovski amb una impagable «Ramajana»; l’enigmàtica Ava Selimi amb la cadenciosa «A Bre Devla»; el clarinet exquisit i irresistible de Medo Čun a «Žanino Kolo»; Bedrije Misin amb el seductor balanceig de «Mo Vogi Dukalla»; una revisió pop de l’himne Roma «Djelem, djelem» a càrrec de l’Ansambl Montenegro; i així fins a dinou fantàstiques cançons de goig i dolor gestades en un moment d’entusiasme creatiu i autoafirmació cultural arrasat per la Història, que ara reviu joiosament digitalitzat per deixar-nos el cos exultant i, en penitent contraprestació, l’ànima una mica amarga.

Caramella 30

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!