La caseta del plater

Cròniques musicals del país invisible

11 d'abril de 2008
Sense categoria
0 comentaris

Guillem

Recorde amb inquietant precisió
la notícia, en forma d’esquela al diari Levante, de la mort de Guillem. Havíem
tornat aquella vesprada de passar les vacances pasqüeres corrent amunt i avall
pels Ports i el Matarranya. Havia sigut una Pasqua estranya: Estellés havia
faltat unes setmanes abans i el llegia frenèticament, com si aquella lectura
compulsiva l’haguera de mantenir una temporada més entre nosaltres.
Ja en casa, amb les motxilles a
meitat desfer, fullejant un diari passat mentre berenàvem, se’ns va glaçar el
cor. (continua)

Ho temíem: l’extrema dreta
campava per on volia sense que ningú li plantara cara llevat d’una colla de
joves audaços, amb un compromís ètic d’alta volada, entre els quals es trobava
Guillem. Un exèrcit ben minso per a fer front a un enemic organitzat i bavejant
d’odi.
Els fets posteriors, el
lamentable judici, la mesquina, vil, miserable campanya de premsa, ens
compel·liren a pensar que Guillem no fou assassinat sinó executat.

 

La mirada, el bri de coratge
que volia fer-se el pas entre el pànic absolut: els foscos mecanismes de la
memòria recuperen ara la mirada de Carme i Guillem, els seus pares, la primera
vegada que els seus ulls es creuaren amb els meus dies, setmanes, mesos
després. No aconseguesc ubicar la data i el lloc però la seua mirada se’m
presenta amb una nitidesa torbadora. Fa molt de temps que no els he vist…


I la cançó: “No tingues por”,
premonitòria —ho temíem…—, punyent, prenyada de ràbia i de sensibilitat —aquest
i no altre és el secret de Xavi Sarrià/Obrint Pas: “
si l’haguéreu vist plorar, / mai no l’hauríeu oblidat, / com jo que
sempre ho duc dins del meu cap
”.

Com oblidar-ho tot plegat?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!