La caseta del plater
Cròniques musicals del país invisible
Manresa: Mesclat
un projecte de ?rock català? sense complexos i amb totes les seues
conseqüències. I un projecte que, en viu, adopta la forma d?una locomotora
desbocada coster avall conduïda per una colla de bojos que, en comptes d?accionar
el fre del matís, pitgen a fons l?accelerador de la rauxa i el desenfrenament. (continua)
Aquest tercer capítol pren el nom de la columna, inconformista i punyent,
que Manuel de Pedrolo, el darrer gran silenciat de l?independentisme català,
escrivia a principis de la dècada dels vuitanta en el Diari de Barcelona: ?Cròniques Colonials?. I, pel vist a Manresa, és,
més o menys, una seqüela lògica dels precedents però carregadeta de bombo. Els
textos s?endevinen més explícits i pamfletaris que abans i les músiques deriven
cap una mena de rock amb arrels expressat amb molta contundència i convicció. No
hi vaig apreciar un hit perdurable a
l?alçada de ?Com goses?? o ?Serà cúmbia o havanera? ?petits miracles que feien
resplendir els seus discs anteriors?, ni versions amb l’èpica vehemència de
les incloses al seu primer treball ?escoltàrem una encertada revisió del ?No
passareu? d?Apel·les Mestres musicat per Xavier Ribalta i una ?perversió? del ?Ai
adéu cara bonica? funcionalment transmutat en ?Ai adéu Espanya, adéu?. Però tot
plegat seguia oferint una proposta energètica, eufòrica, catàrtica que, en
aquests moments de desolació col·lectiva que viu el país, resulta francament vivificant.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Parles de "moments de desolació col·lectiva que viu el país"? Quin país? Si hi ha Mesclat potser no anem tan malament, No?