La caseta del plater
Cròniques musicals del país invisible
Manresa: Unavantaluna
Els sicilians d?Unavantaluna assumien la responsabilitat d?omplir la Plaça Major en hora punta i no els va tremolar el pols. És una formació molt recent (es va crear el 2004), que tot just ara acaba de treure al carrer el seu primer disc: Unavantaluna, Finisterre, 2007. Però ningú no ho diria: es perceben terriblement còmodes amb la seua instrumentació acústica ben amanida d?instruments ètnics ?entre els quals destaca el friscalettu, una flauta de canya poc freqüentada, i la majestuosa zampogna a paro, cornamusa privativa de Sicília i Calàbria-, amb un repertori ben trobat tot i recórrer a tòpics una mica massa grapejats ?la inevitable ?Ciuri Ciuri?, per exemple- i amb la seua forma d?atacar les cançons, tan característica de la Itàlia meridional: ferotges, assertius, teatrals, definitivament convincents.
A poc que maduren la proposta, esdevindran la banda de referència de la illa.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Home, el Ciuri, ciuri és poc més o manco com el Se canta, el Maite zaitut o La manta al coll: és dir, l’himne popular de Sicília, a banda del Vitti na crozza o el Sicilia, patria mia de Carlo Muratori, no per culte menos xulo…
Qu’igual de trillâ estava la malaguenya de Barxeta i encâ mos la faran avwrrir ara, a la vellêa…