Báraka
Temps Récord, 2006, TR1075-GE06
Poses el disc al
reproductor i alguna cosa et corprén. La melodia llisca per la gola de Mohammad
Bout Ayoub com ho fa l’arena pel coll de vidre d’un rellotge: amb un gra
finíssim i una lleugeresa inquietant. (continua)
Aquesta veu ingràvida i
subtilment granulosa que et sedueix és, juntament amb el violí i la saviesa de
Mohamed Soulimane, la marca de fàbrica d’una de les experiències musicals més
interessants esdevingudes al Principat en els darrers anys. Una
experiència d’ostentació ètnica i tarannà integrador absolutament modèlica
en la seua concepció i fantàsticament resolta en la seua execució artística
Temes tradicionals
d?Egipte, Marroc o el Líban s?hi amalgamen, mitjançant una argumentació ideològica
solidíssima, amb inesperades irrupcions catalanes tot assolint moments d?una
formidable conjunció d?ètica i estètica. Resulta exemplar, en aquest sentit, la
cançó que obre el disc: un tema d?Abdessadak Chekara ?fundador de l?Orquestra
Andalusí de Tetuan? que clama contra l?exili forçós del jovent marroquí i que
es creua amb uns versos de Verdaguer inclosos al seu conegut poema
?L?emigrant?; o la seqüència ?La dama de Beirut?, ?La dama de Chaouen? i ?La
dama d?Aragó? travessades pel piano d?Omar Sosa i, dues d?elles, beneficiades amb
una angoixada versió vocal a càrrec de Miquel Gil; o la cançó jueva ?Shalom?
bastida sobre una idea de Rosa Zaragoza; o, en fi, l?extraordinari ?Bell
turbant?, amb l?afegit de Tóbal Rentero i el cor femení de la Hadra de les Dones de
Chefchaouen, que vola a una alçada immensa.
Han volgut titular aquesta
estrena discogràfica amb una paraula de ressons màgics: bàraka ?benedicció.
Nosaltres no la sabríem definir millor.
Caramella, XVII, juliol 2007
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!