VII
Camino per bells senders muntanyencs. He deixat les carreteres mortes de bellesa Només amb sorollosos vehicles de motor, que fan eixir fums del tot mortífers en els ambients enterbolits de la gran ciutat, un baf que el temps fa consolidar.
Penso i mentrestant oblido i sento els brunzit d?uns negres tords. Veig imatges enaltidores de poemes que inspiren antigues sensacions, i xalets luxosos enmig de terres verges propietat d?aquells que tenen tants calés. Nous forats negres de la història feta especulació que creix i creix, en nom dels arts més exitosos de la filosofia de viure a ritme de cartera, de les fàbriques d?argent en forma de bitllets. M?encamino en indrets contraris totalment, com els crancs enrera envers no-res. Uns matolls de romaní encara vessen una olor a puresa que inspira poesia, en les belles estances d?aquest matí |
VIII
A voltes, quan revius el passar de la història, remembrança dels romans, imperis ancestrals, una mar que era ben nostra i unes vies que dominaven els guerrers, és llavors quan la recança de la glòria infinita envaeix els cels dels laments.
Eren temps de passatges gloriosos, de teatres i circs, Virgilis i Marcials. I la llengua mare, la parla llatina, mare de les cultures que abracen des de les tendres aigües de Jerusalem a les esplèndides terres d?occident.
Han volat les agitades centúries, s?han format les més falses nacions, les vides marcades per les guerres, la incultura ha guanyat moltes contrades amb llurs reis de xocolata sense seny, amb el reialme del més injust poder.
Recordo encara els regnats de Cèsar, el domini de llurs amants passionals. Desitjo encara sentir-me romà. Dono un somriure als temps passats. El sol ha eixit aquest matí més clar i escalfa els més flamants dels records. |
.
|
|
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!