La caseta del plater

Cròniques musicals del país invisible

3 de febrer de 2015
0 comentaris

Sitja. Good Laboratory Practices

Autoedició, 2014, 14CD2131

Des que l’any 2004 publicara La placeta de l’orat (Cambra Records), el grup de Vila-real ha recorregut un llarg camí de reflexió teòrica —desplegada pels camps de l’antropologia, l’etnomusicologia i l’ètica artística— i de genuïna experimentació musical fins arribar a aquest disc estrany i bellíssim que es presenta amb l’estètica cientifista del període d’entreguerres. Una elecció que va molt més enllà del merament ornamental i que visualitza el tarannà intel·lectual, emprenedor i libèrrimament creatiu que impel·leix l’obra.

Primer producte de l’anomenat Taller d’Interpretacions Intempestives, Good Laboratory Practices suposa una profunda depuració de les tècniques de treball estrenades per al seu anterior disc Musicabulari (Cambra Records, 2009). Aquestes tècniques consistien, primerament, a desentranyar els codis essencials del llenguatge de la tradició musical valenciana i, després, a utilitzar-los per construir noves cançons. Tanmateix, a diferència del que ocorria en el seu predecessor, l’aroma de laboratori només impregna ací l’atrezzo del disc i el nom de les cançons —vuit d’elles titulades amb il·lustres llinatges científics: “Heisenberg”, “Russell”, “Kepler”…—. Les cançons sorgeixen ja emancipades del discurs que les justifica, ens autònoms que, tot i la reiterada crida al pensament crític i al qüestionament de la realitat que il·lumina els textos de Jordi Montesó, propicien més certeses que dubtes i apel·len més a un nou classicisme que a l’avantguarda desgastada per l’ús.

Els elements tradicionals han deixat de ser evidents i romanen semiocults en la pulsació i l’arquitectura harmònica de les peces, actuant com a subtil canemàs sobre el qual s’ordeix una trama musical que inclou materials sonors acústics i electrònics, delicadament travats per la producció de Juanjo Ballester, Pasqual Arnal i el mateix grup i la masterització de Carl Staff. Factors que semblen decisius en l’acabat final d’un treball que, de ben segur, marcarà un abans i un després en la trajectòria d’aquesta intrèpida i feliçment desacomplexada formació.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!