De res, massa
Telegrames des de Sarrià de Ter
L’auca de la Catedral de Girona.
Tal com anunciava fa uns dies, la setmana passada es va presentar, a Girona, l’Auca de la Catedral. Es tracta d’un vell projecte que van iniciar Jordi Dalmau i Carles Vivó, fa anys. La mort de Vivó va fer que la idea quedés aparcada temporalment i no ha estat fins ara que no ha vist la llum. Carles Vivó Siqués, tastaolletes gironí –denominació modesta per a un autèntic polifacètic-, és conegut pels seus ninots, pels seus estudis i escrits, per les seves investigacions en el món de la cal·ligrafia i, especialment, per ser el pare de moltes de les llegendes de Girona que tant agraden a naturals i visitants.
L’Auca de la Catedral ha estat un petit homenatge a la memòria de Vivó, la materialització d’un projecte que la seva desaparició va interrompre. I també un homenatge a la Seu gironina, tal vegada l’edifici més emblemàtic, més carregat d’història de la ciutat. Un conjunt de pedres admirablement posades que presideix el barri vell, que Jordi Dalmau resegueix amb les seves quartetes. Les il·lustracions són obra de vint-i-quatre artistes gironins : Clara Bacquelaine, Mònica Aymerich, Joan Baron, Isidre Vicens, Anna Estadella, Martí Rosés, Guillem Terribas, Josep Duixans, Ernest Dalmau Coromninas, Mercè Huerta, Vicenç Pijaume, Bep Marquès, Santiago Roca D. Costa, Meritxell Ramos, Albert Casellas, Roser Balló, Ernest Dalmau Pallarols, Mar Vivó, Montserrat Vidal de Llobatera, Joan Vallès, Manuel Baulida, Doménech Fita, David Vivó i Ció Avellí. La idea i coordinació ha estat dels Amics de la UNESCO, amb el patrocini del Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Girona i la col·laboració del Capítol de la Catedral. Marc Sureda i Lluís Lucero n’han fet la revisió històrica i lingüística, respectivament.
Un parell de quartetes de mostra : una dedicada a la Torre Cornèlia, (la façana nord està actualment en restauració, embolicada en una bastida) i una altra que ens parla del claustre,
Planta cara a tramuntana
i preveu els seus atacs,
com si fos un joc d’escacs :
la Torre Cornèlia mana.
Claustre de silenci verd,
amb historiats capitells,
fruit d’escarpres i martells.
Del romànic res no es perd.
L’Auca de la Catedral, una excel·lent visita guiada des del peu de l’escalinata fins a l’àngel del campanar.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
La catedral de Girona em té el cor robat. Precisament amb els Amics de la UNESCO vaig estar fent-hi una visita meravellosa el darrer mes d’octubre. Has llegit mai les impressions del nostre Josep Pla sobre la catedral, Josep M.?
Són magnífiques. Potser sense allò que va experimentar en veure-la, encara molt jovenet, mai no hauríem tingut l’escriptor que tots coneixem. Hi va reconèixer, explica, la bellesa per primera vegada.
I aquell tapís… ai!
Enveja (sana) de Girona! 🙂