Blau-Discmedi, 2006 (CD425)
Comencem pel més evident
i pel més amagat, curiosament concordants: la portada, amb una imatge sense
ambigüitats ni complexos, una antiga fotografia de la banda de Xàbia on els més
avesats descobriran un jove Tolo Coeta en ple fragor de la cercavila; i la
pista oculta, una esplèndida revisió d?"Amapola?, l?estàndard de José M. Lacalle
que popularitzara Jimmy Dorsey i que ells interpreten fent honor a l?apel·latiu
que els designa. (continua)
Entre totes dues senyals
lluminoses ?entre la declaració d?intencions i el secret a veus? la Romàntica
desplega tot
el seu aparell de recursos expressius en un disc que matisa i
intensifica els
trets apuntats en el seu predecessor: repertori equilibrat,
arranjaments "romàntics? i efectius, interpretacions relaxades,
festives, en el punt
escaient de saó, i una manca d?impostura admirable embolcallant-ho tot
plegat.
Hi cançons de murga i
reunió que de bon segur passaran a formar part del repertori sarauer valencià;
balls vuitcentistes procedents d?una col·lecció de partitures de La Música d?Orxeta ?entre
elles una polca de clara filiació vienesa i una jota que no pot ocultar el seu
origen sarsueler?; dos dels seus números més apreciats en les actuacions off the record: "Malena?, la dramàtica
història de Fernando el Trinquitero, i "El corral?, una desficaciat poema del
suecà Vicent Molina que musicaren en els anys setanta Els Sols; una
col·laboració amb Urbàlia Rurana que testimonia l?espectacle conjunt amb què
totes dues formacions s?han embarcat; i un seguit de pas-dobles i cercaviles
que assoleixen el seu punt culminant en "Tolo Racó?, peça dedicada a
l?entranyable cuiner de la banda que, pel destinatari i pel que transmet la
seua càlida interpretació, esdevé la millor explicació de per què els estimem
tant.
(Caramella, XV)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Redell!
No sé qu’és més sorprenent: que la Clara Andrés siga