PEDRES, MARS, OCEANS

la casa virtual d'un free-lance sense clients, d'un escriptor sense sou i d'un ciutadà sense estat.

12 de setembre de 2016
0 comentaris

IAN RANKIN I ELS MODELS D’INDEPENDÈNCIA

Dijous passat l’escocès Ian Rankin va guanyar el premi RBA de novel·la negra (o li van donar, però això ja és un altre tema per a un altre dia). En la festassa que es munta cada any amb motiu del lliurament hi havia molta gent, poca interessada en la novel·la negra i poca interessada en la lectura. L’èxit de l’assumpte rau en dades com aquestes: en una sola barra (i crec que n’hi havia cinc) es varen servir 900 gintònics en les set hores que dura la festa.

Rankin (1960) és un dels escriptors més interessants de la novel·la negra europea. I a més a més és un ferm defensor de la independència d’Escòcia i una de les persones que més havia defensat el referèndum (malgrat que El País ho volgués disfressar en la seva crònica). Només que la sociolingüística no és el seu fort perquè en comparar les seves traduccions internacionals va recordar que en català només hi ha un títol, igual que en gaèlic (incís, si vostès esperen que RBA tradueixi autors internacionals de primer ordre al català ja poden esperar asseguts). La diferència entre el gaèlic escocès, amb 58.000 parlants i el català amb 9 milions és evident. Una és una llengua minoritària i minoritzada i l’altra és una llengua mitjana minoritzada.

Compte, Rankin es una persona intel·ligent i formada, però algú li ha volgut fer creure que la nostra és una llengua minoritària. El català té molts enemics i una de les estratègies és fer creure que és una llengua que no fa servir ningú. Al contrari. És una llengua que fa servir molta gent però que encara no ens deixen fer servir per a tot. La llengua i la cultura catalana són una de les bases més fermes del model independentista català, mentre que en el model escocès la llengua no hi té una importància fonamental (sí la cultura).

Però el que és vital també és el que va afirmar Rankin sobre la possible independència escocesa: “amb el Brèxit és més lluny perquè el nostre principal soci comercial és Anglaterra. I a més a més a Europa no els interessem perquè la nostra aportació monetària seria negativa. I en cas de casos, el primer país que ens vetaria seria Espanya per evitar el contagi català”. És a dir, a Rankin potser algú el podia confondre amb el tema lingüístic, però entenia perfectament el tarannà del govern espanyol. I ho deia un dels màxims defensors dels referèndums…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!