AMIRA – MERIMA KLJUCO
Zumra
World Village, 2010
450012
Amira Medunjanin va irrompre en l’àmbit de la World Music amb una meravella de delicada melangia anomenada
Rosa (Snail Records, 2005) on, sobre la sòlida tradició de la
sevdalinka —el fado de Bòsnia o el blues dels balcans, n’han dit els avesats a la comparança superficial—, deixava anar el seu cant d’una tristesa sigil·losa, que pujava furtiva des de les profunditats de l’ànima i ens atrapava amb la seua subtil argolla sentimental.
(continua)
Després veié la llum un concert enregistrat en directe al Jazz Fest de Sarajevo el 2008 —Live (Gramofon, 2009)— que no féu sinó engrandir el mite d’una intèrpret única en transmetre el torbador neguit del sevdah, amb un domini del tempo i la dicció que l’apropaven a les llegendes del gènere —amb Himzo Polovina, Zaim Imamovic i Nada Mamula al capdavant.
Ara, sense solució de continuïtat, acaba de reblar el clau amb Zumra, un nou disc on, acompanyada de la virtuosa de l’acordió Merima Kljuco, aprofundeix una mica més en la seua commovedora expressitivat. A Zumra, el cant d’Amira, serpentejant, sinuós, portador d’una aflicció atàvica, s’amalgama amb l’alquímia sonora que propicia l’acordió de Kljuco —inesgotable en recursos, capaç de passar de la crispació a la tendresa amb un lleu moviment de la manxa— per crear una atmosfera hipnòtica, irreal, d’una bellesa lacerant, on, malgrat el dolor i el desfici que n’emana, voldríem quedar-nos eternament empressonats.
Hola!
Disculpa la intromissió però no sé com contactar-te? sóc de Limbo Starr, tema Litoral:)