Rim Banna (Fira Mediterrània, 5)

Manresa, 5 de novembre

“Mujer hecha de algodón, / de seda, de hierro puro…”. Ho cantava Antonio Vega en una de les seues darreres millors cançons, i no puc deixar de pensar-hi quan recorde el corprenedor contrast entre la veu de seda i cotó-en-pèl de Rim Banna i el seu coratge d’acer pur, barreja blindada d’orgull i ràbia, davant l’angoixant situació que des de fa tants anys viu Palestina.
Un contrast que ella mateixa no es cansa d’alimentar, introduint textos de duríssim contingut polític en moltes de les seues delicades cançons i preludiant-les en directe amb continues dedicatòries a la resistència palestina. Potser l’exemple més colpidor d’aquest capteniment siga el tema “Sarah”, inclós al seu disc The Mirrors of My Soul (2005), que explica una història estremidora amb una música d’una bellesa que talla la respiració i una interpretació esculpida amb el cisell de la tristesa més profunda: “Sara estava donant les seues primeres passes en la terra de Palestina i el seu riure cobria el cel de Palestina. El franctirador la va prendre per sorpresa amb un tret al cap, al cabet de Sara. Treu-li la bena dels ulls perquè Sara puga veure el rostre del seu assassí”.
(continua)

Bona part del repertori del concert es basa en aquest inoblidable enregistrament amb el qual assolí una gran repercussió internacional, després de molts anys d’incidència exclusiva en el món àrab: d’aquí provenen “The Top of the Mountain”, “The Grandma With a Limp”, “The Moon Glowed” -peça tradicional que converteixen en una descàrrega de funky oriental-, la contagiosa “Malek”, la titular “The Mirrors of My Soul” o “The Voice, The Fragrance And The Figure”, altre moment d’antic dolor i extremada sensibilitat poètica: “Oh arrel de les meues arrels, jo tornaré segur; espera’m, doncs, en les esquerdes de la roca i en les espines, en les flors de l’olivera, en el color de les papallones. I en l’eco i les ombres en el fang de l’hivern. I en la pols de l’estiu en els camins de la gasela. I en les ales de cada ocell.”
La resta forma part del seu penúltim disc Seasons of Violet (2007), una col·lecció de cançons d’amor -caigueren “The Hymn of the Sea”, amb la qual va obrir el concert i “The Night is Fallen Down”- que ens insinuen un altre rostre de la cantant de Natzaret: el seu somriure diafan, els seus ulls lluents, un bri d’esperança enmig d’una sofrença persistent, que ve de molt lluny i a la qual, malauradament, seguim sense veure-li el final.
Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *