La Mediterrània Invisible 2

ROBERTO DE
SIMONE I MEDIA ÆTAS,
Li turchi viaggiano,
(Oriente Musik, 2003, ORIEN CD 44)

El nom de Roberto de Simone ha de despertar
necessàriament un tornaveu d’emoció entre tots els amants de les músiques
produïdes en la ribera mediterrània. Fundador de la Nuova Compagnia di Canto
Populare, de Simone és un dels pares del moviment de la riproposta que, allà per 1967, aconseguí de repopularitzar la
música d’arrel tradicional i extirpar-li tot allò de ranci que li havien anat
encomanant les formacions folklòriques del fosc període mussolinià. De Simone
és un veritable visionari, un geni estricte, un referent inexcusable que feia
vint anys que havia desaparegut de l’escena musical. (continua)

I el seu retorn, no podia ser d’altra manera, és
una nova i incontestable obra mestra impregnada de la seua força creativa, de
la seua saviesa per llegir la tradició, del seu inabastable coneixement
musical. Setanta-dos intensíssims minuts que concentren tota la seua
trajectòria anterior: cançó napolitana, jazz, music-hall, teatre, opereta i tota la tradició musical del sud
italià escolant-se fins l’últim racó de la gravació. Una obra que destil·la
autenticitat, modernitat i energia a dojo, que aposta pel mestissatge de les
cultures –bo i assumint la gran sentència de Cassasas: “pel mestissatge calen
com a mínim nou mesos; tota la resta és turisme”–, que no dona treva a l’oient
en el seu joc desfermat de contaminacions i referències, i que constitueix el
zenit d’un artista que, als seus setanta anys, continua assenyalant-nos, com
quaranta anys enrere, quin és el camí.

Publicat a Caramella,
XIII

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *