de Cal Peixet

Bloc d'en Sergi Franch i Segarrès

Publicat el 16 d'agost de 2011

Sis mesos de guerra, sense rumb al govern

(Publicat a ARA,15 d’agost de 2011)

Líbia, estancada en la guerra sis mesos després de la revolta


El cap de l’executiu Moustapha Abdeljalil, va anunciar dimarts la suspensió dels quinze ministres del Consell Nacional de Transició (CNT). Un portaveu justificava la decisió en “errors administratius” comesos durant la gestió del govern provisional. En el fons s’entreveuen profundes discrepàncies sobre els objectius del nou govern. L’assassinat del cap de l’estat major rebel Abdel Fatah Younès, suposadament a càrrec de faccions rivals, ha precipitat el desconcert entre els opositors a Gadaffi.

La prudència mana les
declaracions polítiques dels representants del govern rebel libi
agrupats al CNT. Ningú s’atreveix a aprofundir sobre els camins i
les formulacions polítiques del què anomenen la “Líbia lliure”
(Libia Al Hurra). Només cau una pluja contínua de consignes i
propòsits genèrics com la democratització del país, el
repartiment de la riquesa de l’explotació del petroli, la denúncia
dels crims del régim de Muammar Al Gadaffi,… que són constantment
repetides pels portaveus del govern rebel. Els representants de
l’estat nascut arran de la revolta del 17 de febrer a Benghazi, avui
la capital provisional, expliquen amb més eloqüència la situació
militar que no pas les dificultats en la unitat d’acció entre els
opositors al régim de Gadaffi.

I és perceptible la
confiança en els resultats sobre el terreny militar. Superada la
línia de front de la ciutat d’Ajdabiya (a 240 quilòmetres al sud de
Benghazi), els combats des de la zona est se centren per alliberar
definitivament el complex petroler de Brega, ciutat que ha canviat de
bàndol en incomptables ocasions des de l’inici de la guerra. En
aquest indret, la línia de front es troba enquistada des de fa mesos
deixant enrera ciutats fantasma. Malgrat aquesta situació, un
portaveu del CNT a Benghazi assegura que els rebels es troben en
disposició de donar l’empenta final a l’ofensiva contra l’exèrcit
oficial. Haag Frag Iassen, representant del CNT a Tubruk, a l’est del
país, és igualment optimista i assegura en aquest sentit que “el
front de Brega és a punt de ser reconquerit i a finals de la setmana
s’obrirà la porta d’un nou escenari”
. La ciutat compta amb una
intersecció en dues carreteres: una cap a Zauiya i l’altra a Trípoli
ja que “comptaran llavors amb dues vies d’entrada cap a la
capital”.

Sobre les divisions al
govern rebel i les repercussions de la mort del cap de l’estat major
Younes, Mohammed Asid Fattah és l’encarregat de respondre. És
arquitecte i va tenir importants responsabilitats en un dels
departaments de desenvolupament del Ministeri d’economia del Govern
de Gadaffi, i membre de la tribu Al Obeidat. a la qual pertanyia
Younès. “Sóc família del general, tots ens trobem afectats i
tristos pel seu assassinat, però seguim donant suport al Consell
Nacional. Amb això, no hi ha pas enrera”.
El 28 de juliol, el cap
de l’estat major va ser assassinat en estranyes circunstàncies quan
es dirigia a Benghazi a donar resposta a una reunió sobre l’estat de
la línia del front. Diferents versions assenyalen que va ser
assassinat per faccions rebels que sospitaven de contactes entre
Younes i els lleials gadafistes. La versió del CNT però manté que
va ser mort per infiltrats en les tropes rebels.

Els Warfallah i
Obeidat són dos dels grups ètnics més influents a Líbia, d’entre
la vintena que es compten al territori. En esclatar la revolta, els
Obeidat -que tenen a més un important pes a Tobruk- van donar
inicialment suport a la revolta protagonitzades pels joves. Tot i
això, regna la desconfiança sobre la determinació de les tribus,
que ancestralment han participat en els diferents governs a Líbia,
sent considerats com a còmplices del gadafisme. El mateix general
Younes havia estat ministre d’interior del govern libi abans de la
revolta. L’estructura social a Líbia, en un estat relativament petit
i sense mobilitat social, és molt condicionada per l’opinió i el
poder de les tribus. “Representen el poder real al país, i no crec
que els joves del 17 de febrer puguin canviar aquesta dinàmica”
,
assegura Eman, una mestra de matemàtiques de Bengasi.

A la rebatejada Plaça de
la Llibertat de Benghazi on cada vespre es reuneixen els rebels de la
ciutat, diferents fotografies del General Younès recorden el líder
mort enmig les diferents parades de souvenirs, associacions de joves
i artistes. Abdelah, un conductor de camions d’Ojlah al sud-oest del
país, consumeix els vespres lluny de casa mentre espera “que
s’acabi Gadaffi i poguem començar de nou”.
Per ell la mort del
General Younès “va ser una pérdua lamentable d’un home valent. El
front és ple de soldats infiltrats pel dictador”
. 42 anys de régim
ha acostumat els libis a viure conjurats amb els missatges oficials.
I a la nova Líbia no sembla que això canviï.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per decalpeixet | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent