La caseta del plater

L’IDECO del Camp de Túria ha volgut reeditar la fantàstica experiència que suposà el concert conjunt de Miquel Gil, l’Orquestra Àrab de Barcelona i Pep Gimeno Botifarra, celebrat (i mai millor dit) a Llíria el passat mes de febrer, ara en un format més ambiciós i espectacular: amb l’acompanyament de la Banda Simfònica Unió Musical de Llíria i arranjaments de David Pastor. I trobe que hi ha 10 raons per a no perdre-s’ho:

1. Miquel Gil. Miquel va ser, potser, el primer en trencar la closca, treure el cap de l’ou i exhibir la tradició musical valenciana fora del líquid amniòtic nostrat. És l’esglaó imprescindible que uneix passat i present, i ha trobat una fòrmula de treball que rendeix uns fruits esplendorosos.

2. L’Orquestra Àrab de Barcelona. Mohamed Soulimane i Mohammad Bou Ayoub representen un insòlit paradigma d’integració cultural: han florit en la terra d’acollida sense renunciar per això a cap ni una de les seues arrels.

3. Pep Botifarra. Encara caldran més explicacions?

4. La Banda Simfònica Unió Musical de Llíria, que accepta il·lusionada aquest matrimoni de sonoritats i universos musicals valencians i assumeix la quota de risc més important de la nit.

5. David Pastor. La fera de Sedaví ha anat deixant sobrades mostres del seu talent en discos propis i d’altri, però la seua col·laboració amb Miquel Gil -iniciada al disc Eixos– l’està consagrant com a un solista fantàstic per la seua combinació d’intuïció musical, convicció escènica i bon gust interpretatiu. Si signa els arranjaments, voldrem estar allí per a gaudir-los.

6. Tóbal Rentero i la resta de músics que constituiran la formació estable del concert: concentrar l’atenció en cadascun d’ells esdevé una constatació inqüestionable de com ha crescut l’escena musical del país en la darrera dècada. Quan tinguem perspectiva ho valorarem tot plegat amb la ponderació que mereix i corregirem, estic segur que a l’alça, les entusiastes apreciacions actuals.

7. 400 anys de l’expulsió dels moriscos. El silenci de les institucions públiques davant la commemoració de l’episodi més negre i vergonyant de la història dels valencians és senzillament ensordidor. Ha hagut de ser el voluntarisme associatiu, representat pels Instituts d’Estudis Comarcals i sovint tan denostat pels paladins de la indústria cultural, qui haja hagut de reaccionar i programar una agenda d’activitats a l’alçada històrica de l’efemèride. El concert del dissabte suposarà la culminació d’un esforç cívic que suggereix formes de treballar en les quals hauríem d’aprofundir en un futur immediat.

8. L’IDECO del Camp de Túria. La seua valenta aposta demana una resposta a la mateixa alçada per banda de nosaltres, la societat civil articulada al voltant d’entitats i associacions, que faça tot d’una palesa la força del país invisible que constituïm.

9. Llíria. Resulta ben significatiu que siga una de les nostres ciutats històriques la que aculla aquesta cita. La rehabilitació cultural del país passa per recuperar-les totes i aquesta mena d’iniciatives posa uns fonaments que, si no claudiquem al desànim, poden resultar molt profitosos.

i 10. Perquè, com diu la convocatòria, serà una nit única, d’aquelles que, quan ja han passat, tothom assegura que hi va estar: l’aforament es multiplica llavors per tres o per quatre i la nit passa de màgica a mítica en cosa de pocs anys. Jo no sé a vosaltres, però a mi, si déu vol, no m’ho contaran.

P.S.
i encara 11. Hi haurà trobada de blocaires en les hores prèvies, convocada per l’il·lustre Gàlim. Nosaltres no hi podrem acudir, però de segur que suposarà uns prolegòmens amables i divertits. Podeu confirmar la vostra presència al  blog del mateix Pep Albinyana.