Pep Botifarra a Xàtiva. i 3. Postil·les finals.

1. L’entusiasme col·lectiu que han suscitat els dos concerts que Pep Botifarra 23 i 24 d’octubre al “Gran Teatre” de Xàtiva, ha tingut un enorme ressò a la xarxa, on es poden resseguir tota mena de cròniques i comentaris. Davant la impossibilitat de fer-ne un recull complet -la xarxa té molts amagatalls i nosaltres poc de temps per escorcollar-la a consciència-, us n’oferirem només una selecció del que hem anat trobant (podeu veure-la al final d’aquest text).

2. Malgrat el que se sol llegir o escoltar, Pep Botifarra no fa cant valencià d’estil. El cant d’estil és un gènere específic perfectament caracteritzat i no una denominació genèrica del cant tradicional valencià. Pep canta albades, jotes, peteneres, romanços, havaneres, cuplets, fandangos (en diverses modalitats: uns, dotze i uns, malaguenyes, granaïnes, vetlatoris…)  i tot el que se li pose per davant, però no cant d’estil.
Pep no fa cant d’estil, però en aquest segon disc s’hi acosta més que mai en recollir la “Versà” de Xàtiva, una variant de cant per la de l’u que, per la seua naturalesa musical, pel seu caràcter improvisat i per la seua interpretació requintada (amb les síl·labes finals dels terços molt melismades) podria considerar-se un estil autòcton del gènere.
(continua)

 

3. La nit de dissabte, Pep convidà a pujar a l’escenari la tia Elvira la Roda, de Nàquera, la dona que li va ensenyar el “Romanç de don Simón”. L’afer va tindre el seu suc perquè, a més de riure’ns a rebolcons amb la gràcia d’Elvira recitant el Romanç i explicar acudits, puguérem comprovar la relació del cantador amb allò que l’etnografia moderna anomena fredament -i tot marcant distància- “informants”. Una relació horitzontal, plena de complicitat i d’afecte, que explica perquè Pep aconsegueix cantar el que canta amb l’autenticitat amb què ho fa.

4. Pep arrossega la seua actual popularitat amb una miqueta d’atabalament i desconcert. Sembla, però, que es va sobreposant a poc a poc i assumint el paper i la responsabilitat que li ha caigut al damunt. No serà, però, l’únic entrebanc amb què es trobarà: d’ara endavant entropesarà moltes vegades (com ja li va passar a Al Tall en els anys de la Transició) amb una frase recurrent i enutjosa: “Tu el que hauries de fer és…”. Tothom, menys ell, sabrà el que més li convé (a ell i al país).

Paciència, Pepe, …i una mica d’agilitat per esquivar consells interessats.

5. Botifarra només és la part visible d’un moviment d’una certa extensió que ha madurat moltíssim en els darrers anys però que, malauradament, se segueix desplegant amb una parcial invisibilitat. Ara seria molt injust, que la llum que irradia el fenomen de Xàtiva, en comptes de servir per il·luminar aquest moviment, acabara encegant-nos i no deixant-nos-el apreciar.
Sentint els comentaris d’alguns dels recents descobridors de Pep, sembla com si no existiren cantadors com Apa, Jacint Hernández, Teresa Segarra, Trini Carballo, Toni Guzman, Toni Violí, Jorge Cobos, Longino Ahicart, Empar Sanchis… o formacions com la Colla Brials, el So d’Alacant, Sagueta Nova de Biar, el Grup Ramell de Castelló, el Grup Castelló, el Grup El Raval de Vila-real i tans altres grups o intèrprets que fa anys i panys que treballen per donar-li sentit a la tradició musical valenciana en el si de la contemporaneïtat.  I això sense oblidar l’ariet del folk que ha anat obrint camí (Al Tall, Urbàlia Rurana, Miquel Gil, L’Ham de Foc…) i adobant el terreny.

Botifarra li ha pegat en lo viu i ha assolit la massa crítica per a que el seu treball transcendesca fora del públic especialitzat, però no ha inventat l’U d’Aielo ni la Malaguenya de Barxeta.

6. S’entendrà Botifarra fora de context? Els seus recursos artístics i la seua personalitat són segurament suficients perquè triomfe fora del seu àmbit natural, però no sé si un espectador neutral i descontextualitzat podrà entendre, només sentint-lo cantar, les dimensions del seu èxit ni les emocions que dispara el seu cant.
L’altre dia, un intel·lectual nostrat em comentava que el que més li agradava de Pep no era el que cantava, sinó el que explicava entre cançó i cançó, comentari que va ser rebut a un clar assentiment per la resta de gent que participava en la conversa. No vullguera elevar l’anècdota a la condició de categoria, però tampoc ocultar una certa preocupació per la sensibilitat tan esmussada d’uns i la vulnerabilitat de l’èxit de l’altre.

7. No recorde, en la nostra història recent, cap altre artista que, sense incloure cap referent ideològic explícit en la seua obra, tinga un impacte polític tan gran.
Òbviament les raons d’aquest impacte no rauen en el contingut del discurs, sinó en la seua mateixa existència.
No descobrirem res si diem que, en molts àmbits, la situació del país és dramàtica. Ser valencians, per molts de nosaltres, representa eventualment un problema: ens costa encaixar en els mecanismes d’identitat col·lectiva que operen al si del país. I ens costa perquè no ens hi reconeixem com a valencians. Fins i tot ser del València CF, que ho som fins el dolor, és sovint d’una incomoditat extrema. Necessitem obrir vies de reconciliació amb la valencianitat des d’una posició que no siga la resignació, la genuflexió ni la síndrome d’Estocolm disfressada de tacticisme. La proposta de Pep Botifarra, integradora, conciliadora, genuïnament valenciana, que mira al darrere i al davant amb la mateixa naturalitat i desacomplexament, esdevé, per tot això, imprescindible.

Cròniques, comentaris i efusions

Abans del concert

“Sentir el ferro!”: El Blog de Roger
“Més de mil”: Cucarella
“Botifarra”: Sota la creueta
“Botifarra retorna”: Toni de l’Hostal a Pica’m
“Ambel Botifarra a Xàtiva”: Xavi Sarrià. Lluitar, crear, construir!
“Pregunta-li a Botifarra”: Chat de Pep amb els lectors del Levante

Després del concert

“Pep Gimeno, Botifarra, al Gran Teatre de Xàtiva”: Uendos, greixets i maremortes
“La cua entre cames”: Cucarella
“Pep Gimeno ‘El Botifarra’ a Xàtiva: El concert d’un patriota”: Des de la perifèria
“En la presentació del disc de Botifarra. 1 (per si n’hi ha més)”: Gàlim
“Xàtiva, per segona nit consecutiva, als peus de Pep Gimeno, Botifarra”: Els primers gestos del verd…
“Espectacular Botifarra!”: El bloc de Julià
“Pep Gimeno ‘Botifarra’, el fenomen!”: Pastoret
“…el meu País Valencià”: L’Aleix a ca la Toca

I, encara, després del concert de Bétera d’aquest cap de setmana

“Faltava l’Alzaneta”: Gàlim
“La immensitat de Pep Botifarra”: Ulisses20
“Botifarra a Bétera”: Mails per a Hipàtia. Vicent Partal

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *