9 d'octubre de 2012
Sense categoria
6 comentaris

Clar i castellà

Jo confesso. Dubtava què hagués votat si ho hagués pogut fer a les properes ereccions al Parlament de la Ciutadella de Barcelona. Gràcies Oriol, ja m’ho has aclarit.

He tingut temptacions de pensar que ERC era el possible pal de paller de les opcions electorals separatistes. Res, falsa alarma.
La brometa d’ahir del seu Cap ho deixa clar.
Evidentment no vaig llegir l’article d’on Vilaweb en va extreure les perles literàries. Vaig fer el que farà la majoria de gent, llegir-ne la tria.
Mira, sense rumiar-hi gaire, que tu ja saps Oriol que els sabadellencs som força feréstecs i agressius (ho reconec), et puc dir que el primer defecte és de forma. I molt greu. Deia amb claredat la portaveu de l’ANC, em penso que també resident a Sabadell, que ella s’havia implicat en tot aquest bullit pel panorama poc esperançador  de la nostra llengua. Bé, si això li sumes les investigacions contrastadíssimes dels experts en aquests temes, sabràs que la teva proposta és un suicidi.
Bé, dic proposta, però el to en que estava redactada no ho era pas. Les frases escollides eren afirmatives, gairebé imperatives. Que no es tractava de xerrar, discutir i votar les coses?
També recordo que no fa gaire algun altre il·luminat va dir que l’any vinent no sé quins prèmits literaris molt importants (pagats amb diners públics) contemplarien les obres i autors castellans a les seves candidatures. Amb intel·ligèngia i sensibilitat, l’Enric Casasses va recordar que la literatura castellana ja té administracions que la premien i que la tercera llengua més parlada a l’àrea gestionada per la Generalitat de Dalt és l’amazigh. Que en vas parlar a l’article? Em dispensaràs que no perdi el temps llegint segons quina merda, ai! mena de diaris.
Viam, què més…un amic comú em va dir ahir  mateix que el teu article era una qüestió estratègica. Bé, vosaltres sabreu el que feu. Si havia de servir per guanyar vots, ja pots tenir clar que un l’haguessiu perdut i que sospito que un bon feixet més, també.
Ah! I t’ho diu un excastellanoparlant! No he tingut cap problema en renunciar a la llengua materna des del dia que vaig entendre l’estat gravíssim del català. La millor manera de tirar endavant i de garantir la continuïtat de la nostra existència és seguir amb l’autoestima alta (és a dir, xerrant sempre en català) i encomanant-ho a qui tinguem davant. Amb actitud de derrota, acceptant les conseqüències d’una desfeta militar, es perd. Ningú no apostarà a un cavall perdedor.
Encara diria més. Visc al País Basc i ves per on, no fa gaire vaig passar uns dies al Québec. Una reflexió: el País Basc ja no podrà ser mai més independent, encara que assoleixi estructures d’estat modern. Lingüísticament està força mort i enterrat. O bé cau un miracle del cel, o sempre més dependrà culturalment de Madrid. Independència 0. El Québec, en canvi, té una sanitat lingüística envejable. D’una banda perquè tenen una metròpoli prou xovinista i prepotent de referència, París, però de l’altra, perquè la tenen prou lluny. Costa d’entendre, però si tenim present que els nacionalismes bordadors i destructius (Madrid, París. Londres) s’ajuden entre ells, es pot arribar a entendre perquè els parisins diuen tantes vegades “Canadà” quan són al Québec.
Si la comunitat hispana dels Països Catalans té recolzament legal per seguir-se desenvolupant, a més del monstre de companyia que ja tenen, millor que deixem de fotre el ridícul i que ens llencem en picat pel pont de la Salut. Per cert, què en pensen els militants del Rosselló del teu escrit?

Jo trio el model de màxima qualitat, el del català com a llengua catalana. Que no era això?

  1. Els nacionalismes bordadors existeixen a tot arreu, Madrid, París, Barcelona i Sabadell. I no hi ha persona més intolerant amb el tabac que aquell que és ex-fumador.

    A mi em sembla que no has vist algunes coses. Tens sondejos de quanta gent parla català avui habitualment a Catalunya? ja t’ho dic jo, força menys dels que volem la independència. I en la independència som pocs més del 50%. Creus que tots els castellanoparlants que estiguin indecisos votaran SÍ si els dius que no podràn parlar castellà? Jo no crec que puguem assolir la independència només amb els vots catalanoparlants. I jo la vull, em sembla molt bé que es pugui parlar castellà.

    El món no s’acaba per compartir la oficialitat amb el castellà. Els catalans hem conservat la llengua pròpia al llarg de 300 anys d’imposició estrangera. Permetre que la gent es pugui expressar en castellà a les noves administracions catalanes i ensenyar-lo a l’escola com hem fet durant els darrers anys no implica cap risc a la nostra llengua i cultura. Tu, precisament n’ets un bon exemple i prefereixo pensar que no ets l’únic.

  2. Estic plenament d’acord amb aquest post i amb la resposta que dona l’autor o autora (Belda).

    Estem davant de les darreres lluites que haurem d’encarar pas previ a la Declaració d’Independència i al Procés Constituent que endegarà oficialment aquesta declaració.

    La llengua: El castellà no pot ser!
    La nació: La nació! tota sencera!
    L’estat: Estat català independent!

    El procés:
    1r Declaració d’Independència de Catalunya
    2n Referèndum si la comunitat internacional ho exigeix
    3r Proclamació de la Independència de Catalunya

    És de sentit comú! el sentit que sembla que està perdent ERC, només dos dies després del fracàs de la Coalició, només dos dies o quatre tan se val, ha tardat ERC o el seu cap a ficar la pota a la galleda i ensenyar les seves dents -diria que corcades-.

    És de sentit comú! … el castellà no pot ser! per què?

    El castellà no pot ser perquè cap país pot tenir dues llengües oficials sense posar en perill la més dèbil.

    No és res personal ni res poc democràtic, els catalans de parla materna castellana o fins i tot que parlin en castellà ho han d’entendre i ho poden entendre, i ho entendran.

    No podem posar cap llengua en perill, ni el català, ni el castellà, per tant deixem-nos de tonteries i mirem on tenim els peus, mirem on som, mirem quin és el tret fonamental d’aquesta terra nostra, la nostra ànima col·lectiva.

    El castellà no pot ser oficial perquè si ho és deixarà el català indefens i en estat
    d’inanició permanent.

    El català és una llengua important com totes però el seu àmbit geogràfic i la seva població no són suficientment grans per assegurar-ne la permanència en el temps. El català com totes les llengües, unes més que altres, necessita protecció política i l’eina per fer-ho universalment és un estat.

    En principi, ja en la redacció definitiva de la nostra constitució, constarà de forma fixe i inalienable que l’única llengua oficial de la república catalana serà el català. Ho dic així perquè així ja ho tenia clar la Constitució de l’Havana i el mateix Francesc Macià.

    Si Francesc Macià i la gent d’ERC d’aleshores aixequessin el cap … ai las!

    El castellà no pot ser! No som necis, no ho hauríem de ser! No som irresponsables, no ho hauríem de ser! No som assassins de llengües i menys auto suïcides! no ho hauríem de ser!

    No matarem el català ni el condemnarem a l’austracisme!
    El català és el que dóna el sentit últim al nom de Catalunya, a la seva essència i al que ha de ser el seu estat!

    Tampoc matarem el castellà, qui pateixi per la seva desaparició té desenes de comunitats nacionals on per naturalesa i justícia és llengua oficial, a la Mediterrània, a l’Atlàntic i al Pacífic i on pot anar a viure-hi i donar-li suport que és el que fa vives les llengües.

    El català té les seves terres i països, no són gegantins però són suficients.

    No acceptarem el bilingüisme, preludi de la mort de la llengua més dèbil, més fràgil, que no vol pas dir ni menys vàlida, ni menys digne!

    El Letó a Letònia, el Castellà a Castella, l’Espanyol a Espanya i el Català a Catalunya! I cadascú a casa seva -familiar- que parli el que li plagui.

    Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!