La caseta del plater

Cròniques musicals del país invisible

14 de febrer de 2009
Sense categoria
0 comentaris

Natacha Atlas (La mediterrània invisible, 11)

NATACHA ATLAS
ANA HINA
World Village, 2008
450005

Natacha Atlas, cantant belga d’ascendència egípcia, ha ubicat la seua carrera musical en els territoris pròxims al baricentre del triangle multicultural format per la tradició musical àrab i magribí, els ritmes electrònics occidentals i les músiques associades a aqueix esguerro tan banalitzat i impostat que s’anomena “dansa del ventre”.
Ana Hina, vuité disc en solitari després d’haver-ne enregistrat quatre com a cantant de Transglobal Underground,  és possiblement el seu treball més arrodonit des que el 1999 estampara el celebrat Gedida i, de ben cert, l’obra on el seu peculiar eclecticisme estètic troba una traducció més concisa i equilibrada. (continua)

Acompanyada del Mazeeka Ensemble, Atlas ataca un repertori heterogeni en la seua procedència però escollit amb un bon gust singular: èxits de les grans icones de la música àrab —com “Beny Ou Benak Eith” d’Abdel Halim Hazef o el “La Shou El Haki” de Fairuz—, una corprenedora musicació del poema de Frida Kahlo “La Vida Callada” que interpreta acompanyada de la soprano catalana Clara Sanabras o l’enèsima revisió de la cançó tradicional anglosaxona “Black is the colour”, encavalcada sobre ressons jazzies que remeten a la lectura que en féu Nina Simone cinquanta anys enrere. I no és l’única al·lusió a la música negra que s’hi detecta: sense anar més lluny, “Ana Hina”, el tema titular, inspira l’inversemblant record de “It’s a Man’s World” de James Brown; i la línia de baix que condueix la revisió del vell tema de Mohamed Abdelwahab, “Hayati Inta (Reprise)”, no pot amagar el seu pregon batec de blues —batec sobre el qual es cimenta una de les intervencions més brillants de l’acordionista Gamal al Kordy, sensacional al llarg de tot l’enregistrament.
Tot plegat, un disc esplèndid que escenifica, una vegada més, la flagrant contradicció que acompanya des de bon començament la repercussió popular de la seua obra: mentre Occident l’aclama com a acollidor passadís d’entrada a les músiques orientals, les seues fusions desacomplexades i impures són atentament ignorades pel món àrab. La world music pateix molt sovint aquestes significatives malifetes.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!