Amb l'excusa d'una imatge

Antic blog Loiseleuria

L’altre paradís del comte Russell

El circ de Batisielles, a la vall d'Estós
El circ de Batisielles, a la vall d’Estós

És prou coneguda la dèria del comte Henry Russell (1834-1909) pel massís del Vinhamala. Va pujar al cim principal manta vegades, fins i tot a l’hivern (pel febrer de 1869), una gran gesta excursionista per l’època en què es produí. La seva gran atracció per aquesta muntanya va dur-lo a fer-hi construir diverses coves que li permetien pernoctar a molta altitud, cosa de la qual gaudia plenament, segons es desprèn dels seus escrits. Podríem dir que es convertí en una mena d’ermità al Vinhamala. Un ermità, això sí, amb la butxaca plena. Aquesta extravagant relació emocional amb el Vinhamala va excel·lir l’any 1888, quan va aconseguir el lloguer de la part culminant del massís per un franc a l’any, durant 99 anys, a comptar a partir de l’1 de gener de 1889.

Els anys 1892 i 1893 va fer perforar l’abric situat a més altitud, sota el cim mateix de la pica Longa, a 3.280 m, la cova Paradís. En els treballs d’excavació es van haver d’utilitzar explosius i se’n van extreure 16 metres cúbics de rocs. Avui en dia, no estaria gaire ben vist tot aquest enrenou…

Ell va fer-se construir un petit paradís al Vinhamala, però sembla que no era pas l’únic lloc pel qual sentia predilecció. Fa anys, voltant per Benasc (Benás, en la parla de la vall), hi vam veure una postal del circ de Batisielles que mostrava una imatge bucòlica dels estanys de l’Escarpinosa, d’aspecte amable, envoltats de boscos de pi negre, i amb un fort contrast amb els cims que els envolten, de relleu abrupte. Aquell paisatge, al nostre parer, conté l’essència dels Pirineus centrals: els estanys, els boscos de pi negre, el granit… la dolçor i el vigor. Darrere la postal, hi havia una frase atribuïda al comte Russell: “El paradís continua sent a Batisielles”.

No hem pogut trobar la font original d’aquest elogi cap a Batisielles, però també és cert que no hem pas llegit tots els textos del comte. Caldria revisar especialment els seus Souvenirs d’un montagnard per cercar-hi la seva referència a aquestes muntanyes aragoneses. Per sort, la Biblioteca Nacional de França ha posat a l’abast de tothom qui ho vulgui la versió digital d’aquesta obra mítica del pirineisme clàssic.

* * * * * * * *

La fotografia es va prendre el 4 de desembre de 1988 des de la pujada cap al Perdiguero des de la cabana de Turmo* (o del Tormo, segons el mapa). No sabem si el senyor comte hagués trobat paradisíac aquest paisatge gèlid. Potser sí, en sembla prou capaç. Al centre del circ hi destaquen les esveltes agulles de Perramó, a l’esquerra de les quals s’ha glaçat la cascada que cau dels estanys superiors de Perramó cap als de l’Escarpinosa. A l’esquerra, les tuques d’Ixeia, fetes de roques calcàries, mentre que la resta del circ és granític. El cim més alt de la dreta és la tuca des Corbets, de 2.901 m.

*Suposat escenari de la cançó “20 de abril“, dels Celtas Cortos.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.