Afedemón!

Bloc de les terres de Lleida

7 de maig de 2011
0 comentaris

A decidir, se n’aprèn?

En Paulo Coelho ens diu, de manera molt encertada, que mai hem de deixar que els dubtes paralitzin les nostres accions. Que hem de prendre sempre totes les decisions que necessitem prendre, fins i tot sense tenir la seguretat o la certesa que estem decidint correctament.

No aturar-nos massa estona en una cruïlla. Perdre només el temps necessari per tal d’escollir un camí i renunciar-ne a un altre. Això comporta guanys i/o pèrdues. Al capdavall, fer camí per la vida és això: gaudir de les alegries i també de les tristeses. La vida no tindria sentit, les unes sense les altres.

Per tant, si partim de la base que ens podem equivocar i que no tot és de color rosa xiclet, ens serà més fàcil la presa de decisions. No ens agobiarem. Malgrat hi ha decisions que són per a tota la vida, mai se sap si precisament el camí que creiem equivocat, pot acabar sent l’idoni. 


Escollir una única alternativa enmig la multitud d’alternatives disponibles que tenim avui en dia, no és tasca gens fàcil. Com no ho és tampoc reconèixer que ens hem equivocat en l’elecció. I figura, dintre de les probabilitats, l’error. De la mateixa manera que l’encert. 

En termes psicològics, hi ha vuit processos cognitius per tal de prendre una decisió: observar, comparar, codificar, organitzar, classificar, resoldre, avaluar i retroalimentar. És aquest darrer procés, el feedback, de cabdal importància ja que és en aquest procés que hom comparteix les observacions, les preocupacions i les suggerències amb la intenció de recopilar informació amb l’objectiu de millorar futures preses de decisions.

És amb l’edat que aprenem a decidir. L’experiència ens mostra com, el sentit comú, la intuïció, aquell no-sé-què que ens empeny cap una direcció i no cap a l’altra, són qualitats bàsiques en la tasca de decidir. I, conforme l’anem encertant, se’ns genera una aura de seguretat que ens ajuda per a properes preses de decisions. 

M’agradaria que el món girés més lentament per tenir més temps per decidir. Tots ho hem pensat en un moment o altre. Malgrat penso que el gaudir de més temps no ens garantiria una millor decisió. Ni el tenir més coneixements, tampoc. 

A decidir, se n’aprèn, certament. En primer lloc, hem de tenir clar què és el que volem, realment. Ho sabem? De vegades, ens creiem que ho sabem. I no és així. Quan ho sapiguem, només cal tirar endavant, sense por a equivocar-nos, amb seguretat, fermesa i convicció. 

Sembla fàcil, no? I segur que ho és. No és casualitat que, qui està escrivint aquesta mena de “lliçó” de com aprendre a decidir, sigui una gran indecisa. No em fa vergonya reconèixer-ho. Malgrat intento, prendre cada dia una decisió, almenys, per petita que sigui. A manera d’exercici. Amb seguretat, evitant mirar enrere i amb la certesa (o incertesa) que, malgrat l’entrenament, em puc continuar equivocant. O no.

La vida és com un joc on el contrincant és un mateix. Assaborir les victòries. Aprendre de les derrotes. I no deixar mai de jugar. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!