Vòmits i orins a l’escenari (Black Lips)
Foto: Paul Slattery
Si et diuen que les cançons dels Black Lips han estat gravades passat l’any 2000, si et diuen que els Black Lips van treure el seu primer disc l’any 2003, si et diuen que els Black Lips són un grup de la primera dècada del segle vint-i-u, si et diuen tot això, si els escoltes i et diuen tot això, no t’ho creus.
Black Lips semblen, com a mínim, un grup dels anys setanta. Les seves cançons i el so dels seus discs semblen més d’aquestes dècades passades que no pas de l’actualitat. La seva música es podria qualificar com a “garatge-rock-folk-punk”, sí, tot això i més, perquè sembla que els Black Lips són diferents.
Diuen que ja s’han moderat, que són més madurs i totes aquestes coses i que per tant, en els seus directes ja no fan segons quines entremaliadures que s’expliquen a la Viquipèdia, com per exemple que en els seus concerts s’hi poden trobar vòmits, pixades, que els seus membres es despullin, que es donin petons i no sé si altres sorpreses suculentes i interessants d’aquest estil.
Per tenir una idea del que poden arribar a ser alguns dels seus directes hi ha aquest vídeo en que demanen als membres de seguretat de la sala que deixin pujar el públic a l’escenari alhora que incita el públic a fer-ho i, com a conseqüència, es genera un merder de cal ample, espectacular. O un altre exemple pot ser aquest concert a Tijuana (Mèxic), si més no, surrealista.
També diuen que els hi agrada anar a tocar a llocs del món on no estan acostumats a aquest tipus de música i de concerts. Han anat a l’India per exemple, d’on van haver de fugir cames ajudeu-me acusats de provocar al públic assistent al seus concerts amb actes homosexuals.
Si ja s’han moderat i són més madurs es podrà comprovar aquest dissabte 14 de novembre a la sala Nitsa Club de Barcelona.
En fi, Black Lips, música i actitud de la bona:
Cold Hands