Quan el pallasso plora, el públic riu (Malcolm Middleton)
L’altre dia vaig tenir un somni: hi havia un pallasso estirat al terra d’una habitació bruta i desordenada plena d’ampolles d’alcohol buides, jeia al terra inconscient, no se pas si estava mort clínicament però ho estava encara que arribés a tornar a obrir els ulls. Ja era fosc i el soroll del transit es filtrava dissimuladament per la finestra mentre a l’habitació tot restava quiet.
Si l’hivern tingués preguntes, ningú en sabria les respostes. És una imatge poètica: la d’el pallasso trist i sol, la del pallasso que no ha tingut temps de treure’s el maquillatge i ja va per la tercera ampolla, la del pallasso que plora desconsolat. La del pallasso trist, sol, que plora, ja va per la sisena ampolla i darrera el seu maquillatge ja no pot amagar el seu desconsol.
“Per què riu la gent quan jo ploro?” És preguntava el pallasso abans d’obrir la primera de les ampolles que l’enfonsarien encara més.
“My life is dead and I can’t see a future”
La meitat del melancòlic i gran grup escocès que va ser Arab Strap: Malcolm Middleton.
Cold Winter