estereofònicx

Jo sóc petit, tu ets petit, ell és petit, nosaltres som petits, vosaltres sou petits, ells són petits. Jo sóc petit i vull ser petit, i petit vull ser, i petit he sigut i petit seré, i encara que diuen que ja sóc gran sempre seré petit. He de fer coses que fan els grans, que diuen que has de fer quan ets gran, que et diuen que fan i has de fer si ets gran, però jo sóc petit, vull ser petit i ho sóc, seguiré sent petit, petit, petit, petit, petitet, petitet com en patufet, que a la panxa del bou no hi neva ni plou i quan ets gran a vegades sembla que viatges de bou en bou, i jo no vull més bous! Ja en tinc prou de bous! I vull jugar sota la neu i la pluja, el vent o el sol, vull quedar-me embadalit, cridar, riure i plorar, alegrar-me i enfadar-me, sorprendre’m amb les coses i escoltar històries, imaginar que sóc un cavaller, un drac o un nan del bosc, veure núvols en forma d’elefant, conill o gripau. Jo sóc petit, tu ets petit, ell és petit, nosaltres som petits, vosaltres sou petits, ells són petits. I petit, petitet seré, encara que em diguin que ja no ho he de ser.

(I el que em tregui la il·lusió el dia de Reis li vento una plantofada).