estereofònicx

Això és el subtitel

Sóc culpable (Nisei)

Que voleu que us digui, no m’agrada gens aquest grup que tothom diu que són tant bons, i que són els nou Manel, i que són tant bona gent, i que ho fan tant bé, Els Amics de les Arts. No poso en dubte cap d’aquestes coses, de fet, els he vist en directe i són bons, molt bons, però no m’agraden, que voleu que us digui, sí, sóc culpable.

Parlant de gustos i de grups, per mi el millor grup que hi ha actualment que canta en català són els Nisei:

Aquest joc

Publicat dins de directes | Deixa un comentari

Conceptes (The Lucksmiths)

Publicat el 8 de desembre de 2009 per frap

El passat 4 de juliol els australians The Lucksmiths ens van fer passar una bona estona al festival Absolut Faraday de Vilanova i la Geltrú. L’actuació es podria resumir amb dos conceptes: bona música i bon rotllo. Una estona ben agradable.

Les mateixes sensacions debien tenir els assistents al concert que van fer uns dies després, el 21 d’agost, en una sala d’Austràlia i que es pot veure sencer a la pàgina de concerts Moshcam. Com a mostra una cançó d’aquest concert:

Sunlight

Publicat dins de directes | Deixa un comentari

Anem per parts (Supertramp)

Publicat el 7 de desembre de 2009 per frap

Amb Supertramp em passa una cosa: és com si, dividit en dugues parts, la part “pop” i la part “progressiva”, la primera no la pogués suportar i en canvi la segona tot el contrari.

Exemples de cançons de la part més “pop”: “Dreamer” (l’odio), “Give a Little Bit” o “It’s Raining Again” són cançons que les escolto i només començar ja em fan mal les orelles. En canvi, algunes de les cançons de la part “Rock progressiu” de Supertramp (viquipèdia) les trobo senzillament genials: la grandiosa “School“, “Crime of the Century” (vídeo en directe a baix) o “Don’t Leave Me Now” (meravellosa), són alguns exemples del Supertramp que m’agrada.

Crime of the Century

Now they’re planning the crime of the century
Well what will it be?
Read all about their schemes and adventuring
It’s well worth a fee
So roll up and see
How they rape the universe
How they’ve gone from bad to worse
Who are these men of lust, greed, and glory?
Rip off the masks and let’s see.
But that’s not right – oh no, what’s the story?
There’s you and there’s me
That can’t be right

Publicat dins de directes | Deixa un comentari

El xiuxiueig d’un somni (Rainbow)

Un apunt, una cançó, en dos vídeos. Créiem, encara hi creiem, que tocarem el cel, arribarem allà on hi ha l’arc de Sant Martí, ho farem.

“We believed we’d catch the rainbow
Ride the wind to the sun”

Fa dies que no deixo d’escoltar Rainbow i també Dio en solitari, hi estic enganxat.

“Soft and warm
She’ll touch my face”

Veient aquest vídeo he pensat en l’apunt de l’altre dia d’en Rockviu. No sé pas on hem arribat amb això de la música, ni tampoc amb els directes, no ho sé, però veient aquestes imatges faria un viatge en el temps fins l’any 77, en aquell lloc, en aquell moment, allà, i senzillament flipar.

Catch The Rainbow

Part 1

Part 2

When evening falls
She’ll run to me
Like whispered dreams
Your eyes can’t see
Soft and warm
She’ll touch my face
A bed of straw
Against the lace

We believed we’d catch the rainbow
Ride the wind to the sun
Sail away on ships of wonder
But life’s not a wheel
With chains made of steel
So bless me come the dawn
Come the dawn

Publicat dins de directes | Deixa un comentari

Faré volar un estel (Rosie Thomas)

Faré volar un estel per tú.

Kite Song

“Oh, tie me to the end of a kite
So I can go on, I can go on with my life
Every marigold I pass below will be my guiding light
I just want to go away from here

Oh, tie me to the end of a kite
So I can go on, I can go on with my life
Every time the wind blows stronger,
I will feel my spirit rise
I just want to go away from here

Oh, tie me up tightly by your side
So I may go with you where ever you reside
And anytime the road looks dimmer
I will be your guiding light
I just want to go away with you
I just want to go away with you

Compartir (Clann Zú)

Publicat el 4 de novembre de 2009 per frap

Suposo que tinc el bloc perquè a vegades tinc la necessitat de compartir grups que m’agraden, perquè tinc la necessitat de compartir cançons que em commouen, que em fan sentir un grapat de sensacions. Suposo que, entre altres coses, aquest és un dels motius d’aquest bloc, perquè a vegades no me’n puc estar, no em puc quedar per mi sol totes les sensacions que em fa sentir una cançó o un grup, necessito dir-ho (potser amb l’esperança de que algú senti el mateix?).

Ja fa temps que conec Clann Zú (viquipèdia), em sembla que els he posat en algun apunt, i de tant en tant els recupero i els escolto, i sincerament, no tinc paraules per explicar el que sento cada cop que ho faig. Maleeixo el dia en que es van separar, maleeixo que la seva vida fos tan curta, però no puc fer res més que això, maleïr i resignar-me i no deixar d’escoltar-los mai.

Clann Zú (myspace) és un grup format l’any 1999 a Melbourne (Austràlia), els seus membres són australians i irlandesos, i la seva música, uf!, no ho sé, millor escoltar-los. Va ser un grup compromés socialment. Tenen cançons en anglès i també algunes en irlandès, un idioma i un país molt arrelat en els seus components i la seva música (“Arrels”, potser una de les paraulas que els podria definir). A l’inici de la seva carrera van editar algun ep, l’any 2003 van publicar el seu primer disc i l’any 2004 el segón, tots dos amb el segell discogràfic G7 Welcoming Committee Records, un segell que convergeix amb els seus ideals. L’any 2005 es van dissoldre.

Potser fer un apunt de Clann Zú és un dels motius que em fa tenir aquest bloc, perquè aquest és un exemple del que explicava al principi. Vull compartir-los, potser fer-los conéixer ja que no és un grup gaire conegut, vull compartir el que sento quan els escolto, vull compartir-los perquè m’emocionen.

Words for Snow

A Sudden Intake of Breath

One Bedroom Apartment

“Take my hand, we’ll fly across this land, leave it all below. Soar above lights below. Take my hand we’ll leave this dying place where all the rivers run red. Suddenly we escape. We’ll rise above the clouds. Were never coming down. We’ll soar above these lights below. We’ll rise into the sky; no matter what they try we’ll soar above their fires below. Take my hand we’ll rise & leave this place. Through the night we’ll go. Soar above lights below. Feel your blood slowly mix into mine, daylight turns into red. Suddenly well go. Suddenly we’ll escape.”
Lights Below – Clann Zú

Publicat dins de cançons | Deixa un comentari

A la cort del rei (Dio)

Publicat el 29 d'octubre de 2009 per frap

Dio és un dels noms propis de la història del Heavy Metal, un tiu esquifit, poca cosa, lleig que fa por, lluny de la imatge de mascle fort que moltes vegades pregona aquest estil musical, però amb una veu potent, plena de força, i que sempre ha arrossegat milers de seguidors incondicionals. Diuen que va ser ell el primer en fer el símbol de les banyes i el que ho va posar de moda als concerts (al final del vídeo en directe d’aquest apunt ho fa).

Potser Dio no és el cavaller fort i corpulent que lluita per defensar el regne, però potser és el bufó, o el trovador que es queda a la cort del rei de torn explicant amb cançons, cantant, les gestes dels cavallers que han marxat a la batalla.

Don’t Talk To Strangers

Publicat dins de directes | Deixa un comentari

Vòmits i orins a l’escenari (Black Lips)

Publicat el 27 d'octubre de 2009 per frap


Foto: Paul Slattery

Si et diuen que les cançons dels Black Lips han estat gravades passat l’any 2000, si et diuen que els Black Lips van treure el seu primer disc l’any 2003, si et diuen que els Black Lips són un grup de la primera dècada del segle vint-i-u, si et diuen tot això, si els escoltes i et diuen tot això, no t’ho creus.

Black Lips semblen, com a mínim, un grup dels anys setanta. Les seves cançons i el so dels seus discs semblen més d’aquestes dècades passades que no pas de l’actualitat. La seva música es podria qualificar com a “garatge-rock-folk-punk”, sí, tot això i més, perquè sembla que els Black Lips són diferents.

Diuen que ja s’han moderat, que són més madurs i totes aquestes coses i que per tant, en els seus directes ja no fan segons quines entremaliadures que s’expliquen a la Viquipèdia, com per exemple que en els seus concerts s’hi poden trobar vòmits, pixades, que els seus membres es despullin, que es donin petons i no sé si altres sorpreses suculentes i interessants d’aquest estil.

Per tenir una idea del que poden arribar a ser alguns dels seus directes hi ha aquest vídeo en que demanen als membres de seguretat de la sala que deixin pujar el públic a l’escenari alhora que incita el públic a fer-ho i, com a conseqüència, es genera un merder de cal ample, espectacular. O un altre exemple pot ser aquest concert a Tijuana (Mèxic), si més no, surrealista.

També diuen que els hi agrada anar a tocar a llocs del món on no estan acostumats a aquest tipus de música i de concerts. Han anat a l’India per exemple, d’on van haver de fugir cames ajudeu-me acusats de provocar al públic assistent al seus concerts amb actes homosexuals.

Si ja s’han moderat i són més madurs es podrà comprovar aquest dissabte 14 de novembre a la sala Nitsa Club de Barcelona.

En fi, Black Lips, música i actitud de la bona:

Cold Hands

Lluna morta (Dead Moon)

Publicat el 26 d'octubre de 2009 per frap

Dead Moon és el grup de tres individus d’aquells que viuen i senten la música, és a dir, que viuen i senten el que fan. Ara la banda ja no existeix com a tal però durant els seus anys de vida ens va deixar grans cançons i, pel que es veu, grans directes. Amb cançons tant bones com les del vídeo clip d’aquest apunt, o com per exemple “It’s Ok“, versionada per Pearl Jam, i moltes d’altres.

D.O.A.

Homes amb sort, i jo, fent l’indi (La Polla Records)

Publicat el 24 d'octubre de 2009 per frap

En temps de Millets, Camps i molts d’altres que ja sabem i no sabrem, en aquests temps d’homes amb sort, vaja, quan penso en com està tot plegat sempre em ve al cap aquella frase de la cançó “Lucky Men For You” de la La Polla, que diu:

“Si esto es vivir en serio, preferimos hacer el indio!”

Jo ja estic dansant mig despullat al voltant del foc, fumant la pipa de la pau, posant-me plomes al cap i pintant-me la cara. Qui vulgui que s’apunti.

Lucky Men For You

Publicat dins de directes | Deixa un comentari