estereofònicx

Això és el subtitel

Comiats (Magnolia Electric Co.)

Publicat el 22 de febrer de 2010 per frap

Ja no puc fer res més que caure als peus d’en Jason Molina, si li pogués dir alguna cosa en tindria prou amb una paraula: “gràcies”.

Arribat el moment, no podria dir adéu d’una manera millor:

“Hold on Magnolia, I hear that station bell ring
You might be holding the last light I see
Before the dark finally gets a hold of me
Hold on Magnolia, I know what a true friend you’ve been
In my life I have had my doubts
But tonight I think I’ve worked it out with all of them
Hold on Magnolia to the thunder and the rain
To the lightning that has just signed my name to the bottom line
Hold on Magnolia, I hear that lonesome whistle whine
Hold on Magnolia
I think its almost time”

Hold On Magnolia (Magnolia Electric Co.)

Escoltes la campana de l’estació? Crec que és gairebé l’hora.

I un vídeo, no oficial, on es barregen unes bones imatges que no tenen res a veure amb la cançó però que precisament per això trobo que el fan un interessant i bon vídeo clip, contradictori, però guapu:

Hold On Magnolia

Horitzons (First Aid Kit)

Publicat el 21 de febrer de 2010 per frap

“Seeing life in a new way
And every forest sings a song
One for the heartbroken lovers
And one for the dreamers
And then there’s one just for you”

You’re Not Coming Home Tonight

Yeah you cooked his dinners
You raised his children and still
He’s not satisfied
He says I rather switch with you
You don’t now hard it is
To work from 9-5
But he speaks with his eyes closed
And eventhough you’re not all alone
He’s never there to be with you
And you remember when you were young
When life was new and it was fun
Now every corner’s filled with dust

But you’re not coming home tonight

You just took the train
And you left without a wave
Figured he’d never let you leave anyway
And now you’re sitting in that train
Seeing life in a new way
And every forest sings a song
One for the heartbroken lovers
And one for the dreamers
And then there’s one just for you
The wind’s been humming on it all day
And the soil lies awake
Waiting for it’s drumsolo

‘Cause you’re not coming home tonight

The ship is sailing
I’ll meet you on the other side
The future’s unclear
But hopefully it will be fine

You’re not coming home tonight

Publicat dins de directes | Deixa un comentari

Idiotes (Alice in Chains)

Publicat el 11 de febrer de 2010 per frap

Darrerament estic recordant molt sovint un article que en Quim Monzó va escriure a la seva columna de La Vanguardia. No recordo de que parlava, però si que em va quedar gravada una frase que no era seva si no que ell parafrasejava, una frase de l’escriptor polac Stanislaw Lem que deia així: Fins que vaig començar a utilitzar internet no sabia que al món hi havia tants idiotes”.

Bé, si no deixo de recordar-la mentre navego per aquesta xarxa és per alguna cosa.

Suposo que no se’n salva ningú que hi sigui present, per tant, accepto la part d’idiota que em toqui.

I per amanir aquesta observació tant positiva, optimista i constructiva, un vídeo de l'”alegría de la huerta“, dels alegres, feliços i vitalistes Alice in Chains.


Love, Hate, Love

Publicat dins de directes | Deixa un comentari

iPad: més restricció de llibertat (65daysofstatic)

Publicat el 28 de gener de 2010 per frap

No em compraré (ni adoraré) un producte restrictiu, per tant, mancat de llibertat, que em crea una dependència cap a ell, entre d’altres maneres havent d’utilitzar els seus productes, els seus serveis i el seu programari, i menys encara si l’ha fabricat una empresa multinacional la qual en té el control total, sigui quina sigui.

Encara que sigui amb petits actes (petits actes de resistència?), el que m’agradaria és canviar ni que sigui una miqueta aquest món on visc. I alguns d’aquests actes són adquirir el mínim possible productes restrictius, tot, amb el desig d’assolir una societat una mica més justa, més lliure, més igualitària i més accessible.

Si ja estem justos de llibertat només falta que ens la restringim nosaltres mateixos i a sobre en facilitem part a una multinacional. La llibertat d’ara i la del demà, perquè restringir-nos-la ara és restringir-nos-la demà.

Endavant doncs amb el nostre futur.

The Major Cities Of The World Are Being Destroyed One By One By The Monsters

Més aire (Monegre)

Publicat el 27 de gener de 2010 per frap

M’agrada, m’agrada, m’agrada, sí! Cada cop hi ha més gent que s’ho curra, cada cop hi ha més opcions, més diversitat, més creativitat, més aspiracions, més entusiasme, més ànims, més aire! Més aire!

I què bo que és tenir de veí blocaire el periodista hipèractiu i musical (entre altres), Roger Palà. El vaig llegint i gràcies a ell de tant en tant un va descobrint i coneixent nous grups i cantants d’aquest país. L’última descoberta que ens ofereix m’agraaaaaaaada molt!

Ell és en Monegre (bloc) i bé, de fet no cal que expliqui molt perquè ja hi ha bastant explicat aquí.

El disc de l’any, que és seu, de Monegre, un EP amb llicència Creative Commons que contè set cançons, es pot escoltar i descarregar des de la seva web, i també es pot comprar! Jo, mentre l’anava escoltant he anat fent la compra i ja l’estic esperant.

Cargol, treu banya

Idiomes, fulles i ocells (Anímic)

Publicat el 16 de gener de 2010 per frap

Nota: com m’ha fet saber en Zuma en un comentari, el cas d’Anímic no sería un exemple del que comento en aquest apunt ja que tenen una cantant anglesa. Així doncs, n’hauría d’haver posat un altre. Com també li comento a la resposta al seu comentari, la reflexió és generalitzada en casos de grups que canten en anglès i tenen com
a idioma propi el català (o el castellà). Hauría d’haver furgat més en el cas d’Anímic. No és excusa però és possible que no ho hagi fet perquè això passa força sovint, i m’ho continúo
preguntant en molts altres casos.
En tot cas, disculpeu-me Anímic! :-p

Quan un grup d’aquí canta en anglès em fa com cosa, no ho sé, no hi estic en contra, que cadascú fagi el que vulgui, i no ho dic en el sentit político-patriòtic, si no que ho dic en un sentit diguéssim “creatiu”. Quan m’hi trobo em pregunto varies coses: com és que un grup d’aquí s’ha decidit a escriure una cançó en un idioma que no és el seu? Quins són els motius? Ara he d’escoltar aquesta gent que han escrit una cançó amb un idioma que no és el propi? (em fa mandra), la seva creativitat és la mateixa que si escrivissin en el seu idioma o es veu límitada?

A vegades tant me fa i la música m’agrada tant que no li dono tanta importància si passa això, però, per exemple, l’altre dia, em vaig posar a escoltar l’últim disc d’Anímic, “Himalaya”, que hi tenen cançons en anglès i en català. Doncs sense adonar-me’n el que faig fer va ser posar en el reproductor només les cançons que canten en català, no ho sé, em va fer mandra posar les que són en anglès. I així em passa a vegades amb altres grups, i amb discs sencers, la meva predisposició a escoltar-los minva.

De totes maneres, Anímic estan molt bé, ara, que sàpiguen que a un que li agrada el que fan a vegades li passa això :-p

“No ploren els dies, no plouen els nens […]
Els arbres no pensen, però jo penso en ells”

El cel blanc del nord, Anímic

Les fulles fan d’ocell

Publicat dins de directes | Deixa un comentari

Àngels (J. Tillman)

Publicat el 11 de gener de 2010 per frap

Collons, jo si escolto aquesta cançó que hi ha més avall: Firstborn, si l’ecolto allò bé, atent, escoltant-la bé, concentrat; se’m posa la pell de gallina, tinc la sensació que uns àngels baixaran del cel per endur-me a fer un tomb pels núvols que ells tant bé coneixen. Collons. Aquest Tillman és un crack, tot ho fa bé? Fa bé això de tocar la bateria amb els Fleet Foxes però és que potser fa millor això de tocar la guitarra, escriure i cantar cançons ell solet. Ha nascut un nou fan d’aquest senyor: jo. Sempre el seguiré, allà on vagi, fagi el que fagi, peti qui peti, esperant que algun dia baixin de veritat uns àngels a buscar-me.

Mmmm… em sembla, podria ser, qui sap, que m’estic deixant endur una mica per l’eufòria del descobriment, potser és l’emoció que m’embriaga, potser, no ho sé, podria ser, qui sap, que hi farem, és possible, tot està per fer, el temps dirà, això és tot, quedem així, que vagi bé, molt bona nit, 3/24…

Firstborn

I la torna, en directe:

Master’s House

Enamorat (Los Planetas)

Publicat el 7 de gener de 2010 per frap

Estic enamorat de les lletres de Los Planetas. Espero que no em deixin tirat ara que les necessito.

Per exemple:

Si me diste la espalda
justo cuando te necesité,
ahora ya no tiene importancia
ahora existen mil demonios
ocupando tu lugar.

[…]

Si me diste la espalda

O per exemple:

Di la verdad,
lo que necesito que me des no me lo vas a dar.
Dímelo ya,
para que voy a esperar a lo que nunca va a llegar.

Mi alma sólo para ti
es lo que tú sueles decir,
¿por qué entonces me siento solo cuando estás aquí?

Dime de quién
es el trozo de tu corazón que no puedo tener.
Dime porqué
por más que lo estuve intentando nunca lo encontré.

Lo tengo escondido en el mar
para que no puedas llegar
para que te ahogues cansado de tanto nadar.

No voy a ir,
lo que tú me pides nadie se lo puede permitir.
No voy a ir,
me voy a quedar en casa acordándome de ti.

Si tú no te quieres venir,
pues mucho peor para ti,
seguro que alguien entrega su vida por mí.

Si tú no me quieres tampoco te quiero yo a ti.

Y además es imposible

La recepta de l’àvia (Arab Strap)

Publicat el 5 de gener de 2010 per frap

– Ingredients:
Tristesa, amor, desenganys, decepció, molt alcohol, molts cigarrets, altres drogues varies, melangia, hiverns, sexe, solitud, 4 llàgrimes, misantropia, precarietat, por, independència.

– Preparació:

Posar tots els ingredients esmentats a dintre d’una olla i remenar, remenar molt, fins no poder més.

– Resultat:

Arab Strap

Here We Go

How am I supposed to walk you home when you’re at least fifty feet ahead?
Cause you walked off in a huff and I’m that pissed I can’t even remember what it was I said.

And I don’t doubt you wouldn’t touch him now, but let’s face it, you always use to go for that kind.
And if you ever really wanted two men at once, all I’m saying is I better be one of the guys you’ve got in mind.

Here we go same time, same place.
I don’t like the way you kiss his face.
It’s not that there’s no trust as such.
I’d love to make up but I’ve had to much.

Now you know fine well I’m staying, I’ve only ever carried out that threat once before.
And even then I coudn’t get far and you’re mum came and called me back before I’d even made it to the door.

Here we go same time, same place.
My embarassment versus your damp face.
We could down here or we could talk in bed.
But I’m afraid that’s all, as I’ve already said.