La paraula parlada (Abd Al Malik)
Que content que estic a vegades de llegir alguns dels blocs que llegeixo. Si al Sr. Carabassa li han guanyat el cor… i l’orella, a mi, per ser més, me’ls han robat. Ja no en tinc, de moment són tos dos per a Abd Al Malik.
Abd Al Malik és un veterà i prolífic “rapper” francés d’origen congolès. Cada cançó que crea és un exercici literari, no només musical, amb unes lletres a vegades esmolades (“Je découvris la suspicion, c’est quand un homme à peur et que l’autre en face ne le rassure pas.”). Diuen que és un artista de la paraula parlada.
A la cançó Gibraltar, títol homònim del seu últim disc (que no té pèrdua), ens canta les esperances i desesperances d’un jove que plora un somni que prendrà vida un cop hagi passat l’estret de Gibraltar:
“Sur le détroit de Gibraltar, y’a un jeune noir qui pleure un rêve qui prendra vie, une fois passé Gibraltar.”
PD: Per cert, a aquest jove que espera a Gibraltar no l’interessen ni l’importen els pallassos, i encara l’interessen menys i l’importen menys qui collons són i que són els pallassos tristos.
Gibraltar