estereofònicx

Últimament no paro d’escoltar aquesta cançó de Pink Floyd una vegada i una altra, m’alimenta l’esperança, m’envolta i m’atrau. Si el meu país tingués orelles crec que en aquests moments no li aniria malament escoltar aquesta cançó, el meu país també necessita alimentar l’esperança, però no ho ha de fer amb menjar brossa, aquest fast-food que ens ofereixen alguns, bastants, molts; necessitem alimentar l’esperança amb menjar sòlid, pur, autèntic. I ho hem de fer mirant sempre endavant, el més lluny possible, amb una mirada viva cap a l’horitzó, aquell horitzó impertorbable que sempre és present i que ens ha de fer avançar, ho necessitem fer per recuperar l’esperança.