estereofònicx

Amb Supertramp em passa una cosa: és com si, dividit en dugues parts, la part “pop” i la part “progressiva”, la primera no la pogués suportar i en canvi la segona tot el contrari.

Exemples de cançons de la part més “pop”: “Dreamer” (l’odio), “Give a Little Bit” o “It’s Raining Again” són cançons que les escolto i només començar ja em fan mal les orelles. En canvi, algunes de les cançons de la part “Rock progressiu” de Supertramp (viquipèdia) les trobo senzillament genials: la grandiosa “School“, “Crime of the Century” (vídeo en directe a baix) o “Don’t Leave Me Now” (meravellosa), són alguns exemples del Supertramp que m’agrada.

Crime of the Century

Now they’re planning the crime of the century
Well what will it be?
Read all about their schemes and adventuring
It’s well worth a fee
So roll up and see
How they rape the universe
How they’ve gone from bad to worse
Who are these men of lust, greed, and glory?
Rip off the masks and let’s see.
But that’s not right – oh no, what’s the story?
There’s you and there’s me
That can’t be right