estereofònicx

Possiblement aquesta cançó tingui una de les lletres més dolentes (per no dir una altra cosa) que m’han posat mai davant. La Joan Osbourne no la conec, bé, no la coneixia, però el cas és que l’altre dia anava en un taxi per la ja fosca ciutat de Barcelona il·luminada només pels llums de neó dels fanals geperuts i tristos i a la radio del taxista va sonar aquesta cançó. En aquell moment em va semblar un bon moment per escoltar-la (no es tracta tot de moments?). Mirant per la finestra la transitada ciutat, veia com els fanals tenien altres fanals al costat i a l’altra banda del carrer; i veia com aquests fanals no es podien moure ni acostar els uns amb els altres, incrustats i immòbils a les seves voreres. Potser per això sempre estan geperuts amb el cap cot i tristos, resignats. Un dia d’aquests els fanals prendran vida i es posaran a caminar sobre l’asfalt. Mentre això no passi, no trucaré pas a Roma preguntant pel Papa.

"What if God was one of us
Just a slob like one of us
Just a stranger on
the bus
Trying to make his way home
He’s trying to make his way
home
Back up to heaven all alone

Nobody calling on the phone
Except for
the Pope maybe in Rome"

One Of Us