estereofònicx

Hi ha cançons que marquen època i que et marquen, quan escoltes una d’aquestes cançons tot un seguit de sentiments i records es barregen i t’arrosseguen cap un estat elevat de l’ànima, cançons que et transmeten unes sensacions úniques, pròpies, unes sensacions que només són teves, teves i de ningú més, i que et fan sentir especial, on hi poden conviure la melancolia, l’eufòria, l’alegria, la tristesa i un llarg etcètera.

No té perquè ser aquella cançó que vas escoltar aquell dia tant especial, aquell dia en concret (el dia que vas conèixer la novia, el dia que et va deixar la novia, etc.), sovint la cançó et transporta a una època, a uns anys, aquells anys en que eres d’aquella manera però també a aquells anys en que el món era d’aquella manera. Els amics d’aquell temps, els esdeveniments internacionals que ocupaven les pàgines dels diaris, els jugadors del teu equip que van perdre aquella final, el bar on sempre anaves, els grups que llavors escoltaves, en fi, tot allò que t’envoltava en una etapa de la teva vida.

Cançons que et transporten a un temps (un temps que probablement la teva memòria ha perfilat i modelat), cançons que t’evoquen uns sentiments especials. Cançons que d’una manera o altra són teves i que tens guardades en un dels petits calaixets del teu cor.

En podria posar moltes amb les que em passa això però posaré la cançó que m’hi ha fet pensar (que també és una d’aquestes):