estereofònicx

Els U2 deien això en en la cançó del vídeo que hi ha més avall, que encara no han trobat allò que busquen. L’altre dia l’escoltava i m’ha fet pensar que això de que s’acabi l’estiu dóna per molt. A mi em sembla que quan ens hauríem de desitjar bon any nou, quan hauríem de fer nous propòsits, és ara, després de l’estiu. Quan ens plantegem o ens hem plantejat realment canviar coses a les nostres vides, donar el pas, quan tot es trastoca una mica i ens preguntem qui som, cap on anem i que volem, és al final de l’estiu, és quan realment comença el nou any. L’1 de gener tot continua com estava, l’hivern amansa les feres i no estimula els sentits, els arronsa igual com quan ens arronsem sota una manta per protegir-nos del fred. En canvi, el final de l’estiu sovint és un galimaties de dubtes vitals i és quan realment ens atrevim o estem més a prop a capgirar-ho tot. A mi aquest estiu no m’ha passat, diguéssim que estic tranquil·let com estic, però noto que el meu voltant és com un caldo bullent d’inquietuds. Durant un període de temps curt ja he tingut no sé quantes converses amb diferents amics i coneguts que m’han confessat les seves ganes i aspiracions d’un canvi a la seva vida.

Un altra moment de l’any que trobo que es capgiren sovint les coses és amb la primavera, però potser no és tant accentuat com en el període de l’any en que ens trobem.

Bé, en tot cas, quan vaig escoltar la cançó vaig pensar en tot això i em va venir al cap aquella famosa frase d’en John Lennon que diu:

“Life is what happens to you while you’re busy making other plans”.

És a dir, més o menys una cosa com:

“La vida és allò que et passa mentre estàs ocupat fent altres plans”.

I vaig pensar, no estaria malalment fer una nova frase a partir d’aquesta, fer-hi un parell de canvis i obtenir-ne una de nova, perquè, en moltes ocasions, la vida es troba en uns moments en que:

“La vida és allò que et passa mentre busques allò que encara no has trobat”.

En fi, no ho sé, són reflexions d’aquelles tontes que et fan preguntar a tu mateix: “Què no tens altra feina millor a fer o què?”, però que queden allà, volant com els coloms. Suposo que és com aquelles llargues converses de bar en que arregles el món i al final s’acaben amb un “Si us plau, et cobres?” i te’n vas a casa tan tranquil.

 I Still Haven’t Found What I’m Looking For