iPad: més restricció de llibertat (65daysofstatic)

No em compraré (ni adoraré) un producte restrictiu, per tant, mancat de llibertat, que em crea una dependència cap a ell, entre d’altres maneres havent d’utilitzar els seus productes, els seus serveis i el seu programari, i menys encara si l’ha fabricat una empresa multinacional la qual en té el control total, sigui quina sigui.

Encara que sigui amb petits actes (petits actes de resistència?), el que m’agradaria és canviar ni que sigui una miqueta aquest món on visc. I alguns d’aquests actes són adquirir el mínim possible productes restrictius, tot, amb el desig d’assolir una societat una mica més justa, més lliure, més igualitària i més accessible.

Si ja estem justos de llibertat només falta que ens la restringim nosaltres mateixos i a sobre en facilitem part a una multinacional. La llibertat d’ara i la del demà, perquè restringir-nos-la ara és restringir-nos-la demà.

Endavant doncs amb el nostre futur.

The Major Cities Of The World Are Being Destroyed One By One By The Monsters

Més aire (Monegre)

M’agrada, m’agrada, m’agrada, sí! Cada cop hi ha més gent que s’ho curra, cada cop hi ha més opcions, més diversitat, més creativitat, més aspiracions, més entusiasme, més ànims, més aire! Més aire!

I què bo que és tenir de veí blocaire el periodista hipèractiu i musical (entre altres), Roger Palà. El vaig llegint i gràcies a ell de tant en tant un va descobrint i coneixent nous grups i cantants d’aquest país. L’última descoberta que ens ofereix m’agraaaaaaaada molt!

Ell és en Monegre (bloc) i bé, de fet no cal que expliqui molt perquè ja hi ha bastant explicat aquí.

El disc de l’any, que és seu, de Monegre, un EP amb llicència Creative Commons que contè set cançons, es pot escoltar i descarregar des de la seva web, i també es pot comprar! Jo, mentre l’anava escoltant he anat fent la compra i ja l’estic esperant.

Cargol, treu banya

Idiomes, fulles i ocells (Anímic)

Nota: com m’ha fet saber en Zuma en un comentari, el cas d’Anímic no sería un exemple del que comento en aquest apunt ja que tenen una cantant anglesa. Així doncs, n’hauría d’haver posat un altre. Com també li comento a la resposta al seu comentari, la reflexió és generalitzada en casos de grups que canten en anglès i tenen com
a idioma propi el català (o el castellà). Hauría d’haver furgat més en el cas d’Anímic. No és excusa però és possible que no ho hagi fet perquè això passa força sovint, i m’ho continúo
preguntant en molts altres casos.
En tot cas, disculpeu-me Anímic! :-p

Quan un grup d’aquí canta en anglès em fa com cosa, no ho sé, no hi estic en contra, que cadascú fagi el que vulgui, i no ho dic en el sentit político-patriòtic, si no que ho dic en un sentit diguéssim “creatiu”. Quan m’hi trobo em pregunto varies coses: com és que un grup d’aquí s’ha decidit a escriure una cançó en un idioma que no és el seu? Quins són els motius? Ara he d’escoltar aquesta gent que han escrit una cançó amb un idioma que no és el propi? (em fa mandra), la seva creativitat és la mateixa que si escrivissin en el seu idioma o es veu límitada?

A vegades tant me fa i la música m’agrada tant que no li dono tanta importància si passa això, però, per exemple, l’altre dia, em vaig posar a escoltar l’últim disc d’Anímic, “Himalaya”, que hi tenen cançons en anglès i en català. Doncs sense adonar-me’n el que faig fer va ser posar en el reproductor només les cançons que canten en català, no ho sé, em va fer mandra posar les que són en anglès. I així em passa a vegades amb altres grups, i amb discs sencers, la meva predisposició a escoltar-los minva.

De totes maneres, Anímic estan molt bé, ara, que sàpiguen que a un que li agrada el que fan a vegades li passa això :-p

“No ploren els dies, no plouen els nens […]
Els arbres no pensen, però jo penso en ells”

El cel blanc del nord, Anímic

Les fulles fan d’ocell

Àngels (J. Tillman)

Collons, jo si escolto aquesta cançó que hi ha més avall: Firstborn, si l’ecolto allò bé, atent, escoltant-la bé, concentrat; se’m posa la pell de gallina, tinc la sensació que uns àngels baixaran del cel per endur-me a fer un tomb pels núvols que ells tant bé coneixen. Collons. Aquest Tillman és un crack, tot ho fa bé? Fa bé això de tocar la bateria amb els Fleet Foxes però és que potser fa millor això de tocar la guitarra, escriure i cantar cançons ell solet. Ha nascut un nou fan d’aquest senyor: jo. Sempre el seguiré, allà on vagi, fagi el que fagi, peti qui peti, esperant que algun dia baixin de veritat uns àngels a buscar-me.

Mmmm… em sembla, podria ser, qui sap, que m’estic deixant endur una mica per l’eufòria del descobriment, potser és l’emoció que m’embriaga, potser, no ho sé, podria ser, qui sap, que hi farem, és possible, tot està per fer, el temps dirà, això és tot, quedem així, que vagi bé, molt bona nit, 3/24…

Firstborn

I la torna, en directe:

Master’s House

Enamorat (Los Planetas)

Estic enamorat de les lletres de Los Planetas. Espero que no em deixin tirat ara que les necessito.

Per exemple:

Si me diste la espalda
justo cuando te necesité,
ahora ya no tiene importancia
ahora existen mil demonios
ocupando tu lugar.

[…]

Si me diste la espalda

O per exemple:

Di la verdad,
lo que necesito que me des no me lo vas a dar.
Dímelo ya,
para que voy a esperar a lo que nunca va a llegar.

Mi alma sólo para ti
es lo que tú sueles decir,
¿por qué entonces me siento solo cuando estás aquí?

Dime de quién
es el trozo de tu corazón que no puedo tener.
Dime porqué
por más que lo estuve intentando nunca lo encontré.

Lo tengo escondido en el mar
para que no puedas llegar
para que te ahogues cansado de tanto nadar.

No voy a ir,
lo que tú me pides nadie se lo puede permitir.
No voy a ir,
me voy a quedar en casa acordándome de ti.

Si tú no te quieres venir,
pues mucho peor para ti,
seguro que alguien entrega su vida por mí.

Si tú no me quieres tampoco te quiero yo a ti.

Y además es imposible



La recepta de l’àvia (Arab Strap)

– Ingredients:
Tristesa, amor, desenganys, decepció, molt alcohol, molts cigarrets, altres drogues varies, melangia, hiverns, sexe, solitud, 4 llàgrimes, misantropia, precarietat, por, independència.

– Preparació:

Posar tots els ingredients esmentats a dintre d’una olla i remenar, remenar molt, fins no poder més.

– Resultat:

Arab Strap

Here We Go

How am I supposed to walk you home when you’re at least fifty feet ahead?
Cause you walked off in a huff and I’m that pissed I can’t even remember what it was I said.

And I don’t doubt you wouldn’t touch him now, but let’s face it, you always use to go for that kind.
And if you ever really wanted two men at once, all I’m saying is I better be one of the guys you’ve got in mind.

Here we go same time, same place.
I don’t like the way you kiss his face.
It’s not that there’s no trust as such.
I’d love to make up but I’ve had to much.

Now you know fine well I’m staying, I’ve only ever carried out that threat once before.
And even then I coudn’t get far and you’re mum came and called me back before I’d even made it to the door.

Here we go same time, same place.
My embarassment versus your damp face.
We could down here or we could talk in bed.
But I’m afraid that’s all, as I’ve already said.