Jo també sóc algú (Clara Andrés)

Jo sóc tu i tu ets jo,
i jo sóc aquell i aquella,
i tu ets aquell i aquella,
i tots som tu i tu ets tots,
i tots són jo i jo sóc tots.

A veure quan la Clara Andrés treu un nou disc que ja està tardant massa!

Sóc algú

Sóc algú que no sap més enllà del que veu a l’espill,
amb uns ulls i amb un nas i una boca que parla per mi.

Sóc algú que camina amb un peu de sis dits
i amb façana de pits xicotets, que ara riu i no vol,
que ara diu i no es creu la meitat del que ha dit.

Vinc a ser el paper que ve a ser la disfressa del cos,
la mentida que es creu quan algú se’n recorda de mi.

Sóc el jo que tu veus tan tranquil, que s’agita per dins i no és gita de nit,
que ara riu i no vol, que ara diu i no es creu la meitat del que ha dit

Sóc algú que es presenta amb aquesta carcassa que veus,
amb uns ulls i amb un nas i una boca que parla de tu.

Sóc algú que té enmig de les dents un forat per què mai et dirà la veritat,
que ara riu i no vol, que ara diu i no es creu la meitat del que ha dit.

Sóc algú que camina amb un peu de sis dits i amb façana de pits xicotets,
que té enmig de les dents un forat per què mai et dirà la veritat.

Han obert la taquilla del cinema en rrrrrrunes (Roger Mas)

Sí, han obert la taquilla del cinema en runes, i allà s’hi projecten pel·lis molt guais. Totes les que els meus somnis volen, totes les que la meva imaginació inventa. D’amor, d’aventures, de terror, pornos, d’acció, de misteri… S’ha de passar per taquilla però no cal pagar, només mirar als ulls al taquiller i dir-li “Sí, vull entrar, deixa’m entrar”.

Veniu, amics i amigues, al cinema en runes, i gaudiu de l’espectacle:

I la pluja es va assecar…

Era mitja tarda i queia un plugim suau,
el cel tapat, escuts de cendra i mort.
Presoners d’un món de possibilitats,
de nens podrits per tots els estats.

Els herois antics eren devorats
per voltors amb la mirada trencada.
Els nens es mutilaven els uns als altres
i les postres es fonien amb la nevera oberta.

I la pluja es va assecar, i els núvols es van obrir,
i en un instant, explosiu, el món es va enfonsar
més enllà de l’horitzó.

I ara pertot arreu on vaig veig la llum fondre’s en blaus,
verds, turqueses, òxids i vermells.
L’univers antic s’ha plegat sobre el seu eix
i el perímetre esdevé el centre de tot.

Els àngels de la mort han donat vida al meu jardí
i ara em sento com un nen abandonat.
Lliurat a la llum i a l’espai i als astres siderals,
han obert la taquilla del cinema en runes.

I la pluja es va assecar, i els núvols es van obrir,
i en un instant, explosiu, el món es va enfonsar
més enllà de l’horitzó.

Tan sols un horitzó per viure.

Roger Mas

Encara no he trobat allò que busco (U2)

Els U2 deien això en en la cançó del vídeo que hi ha més avall, que encara no han trobat allò que busquen. L’altre dia l’escoltava i m’ha fet pensar que això de que s’acabi l’estiu dóna per molt. A mi em sembla que quan ens hauríem de desitjar bon any nou, quan hauríem de fer nous propòsits, és ara, després de l’estiu. Quan ens plantegem o ens hem plantejat realment canviar coses a les nostres vides, donar el pas, quan tot es trastoca una mica i ens preguntem qui som, cap on anem i que volem, és al final de l’estiu, és quan realment comença el nou any. L’1 de gener tot continua com estava, l’hivern amansa les feres i no estimula els sentits, els arronsa igual com quan ens arronsem sota una manta per protegir-nos del fred. En canvi, el final de l’estiu sovint és un galimaties de dubtes vitals i és quan realment ens atrevim o estem més a prop a capgirar-ho tot. A mi aquest estiu no m’ha passat, diguéssim que estic tranquil·let com estic, però noto que el meu voltant és com un caldo bullent d’inquietuds. Durant un període de temps curt ja he tingut no sé quantes converses amb diferents amics i coneguts que m’han confessat les seves ganes i aspiracions d’un canvi a la seva vida.

Un altra moment de l’any que trobo que es capgiren sovint les coses és amb la primavera, però potser no és tant accentuat com en el període de l’any en que ens trobem.

Bé, en tot cas, quan vaig escoltar la cançó vaig pensar en tot això i em va venir al cap aquella famosa frase d’en John Lennon que diu:

“Life is what happens to you while you’re busy making other plans”.

És a dir, més o menys una cosa com:

“La vida és allò que et passa mentre estàs ocupat fent altres plans”.

I vaig pensar, no estaria malalment fer una nova frase a partir d’aquesta, fer-hi un parell de canvis i obtenir-ne una de nova, perquè, en moltes ocasions, la vida es troba en uns moments en que:

“La vida és allò que et passa mentre busques allò que encara no has trobat”.

En fi, no ho sé, són reflexions d’aquelles tontes que et fan preguntar a tu mateix: “Què no tens altra feina millor a fer o què?”, però que queden allà, volant com els coloms. Suposo que és com aquelles llargues converses de bar en que arregles el món i al final s’acaben amb un “Si us plau, et cobres?” i te’n vas a casa tan tranquil.

 I Still Haven’t Found What I’m Looking For

Màgia i misteri (Godspeed You! Black Emperor)

Sempre m’han agradat grups instrumentals (entendre “instrumentals” com grups que fan cançons sense cantant): “Explosions In The Sky“, “Mogwai“, “65daysofstatic“, “Godspeed You! Black Emperor“, “Thee Silver Mt Zion“, per exemple. Suposo que pel fet que no hi hagi una lletra ni una veu que canti les cançons fa que produeixin temes rics en matisos i emocions. Acostuma a ser música envoltant, en ocasions no s’està per romansos i ataca directament a l’estat d’ànim de l’oient el qual s’ha de deixar endur per elles. També, tot s’ha de dir, és una música ideal per escoltar mentre un treballa tranquil·lament, i també, si s’ha de dir tot és diu tot, sovint hi ha un risc important d’adormir-se mentre s’escolta. Per altra banda, podria ser una recepta molt útil i recomanable per a totes aquelles ànimes estressades que necessiten un moment de repòs.

Cançons amb crescendos, en alguns casos arribant a punts d’intensitat casi inaguantable, la majoria de vegades tristes, introspectives, existencials, melancòliques, però també sovint harmonioses (no en el sentit musical, sinó, tal i com defineix la paraula “harmonia” el diccionari de l’Enciclopèdia catalana, en aquest sentit: “justa adaptació mútua de les parts o coses que formen un tot”), que et fan entrar en un estat catàrtic (tot està al seu lloc, tot encaixa).

No sé quina és l’etiqueta que els especialistes hi posen a aquest tipus de música, no té importància, el que sé és que té un punt de misteri, una certa màgia. També és una música adequada per recitar-hi poemes mentre les seves notes embolcallen les paraules, alguns grups ho fan, un exemple, aquesta cançó:

The Dead Flag Blues

Adéu homes i dones del cap dret (Quimi Portet)

Ja l’ha presentat a “Can blocs de VilaWeb” el que sempre està al darrera de la nevera, avui ja és el segón cop que en parla, però tot i així, em veig amb la imperiosa necessitat (gairebé existencial, és a dir: “si no ho faig rebento!”) de mostrar al món, des d’aquest minúscul racó que s’ofega lentament en el gran oceà “internet”… ehem… com anava dient, de mostrar al món el vídeo clip del primer singuel (com mola aquesta paraula) del nou disc d’en Quimi Portet.

“Adéu turons amics, adéu rieres,
boscos d’alzines i de roures i fagedes.
Muntanyes del meu cor, adéu estrelles,
adéu al mar pur de cristalls i de turqueses.”

Homes i dones del cap dret

Ostres tiu, és molt fort el que ha passat (The Young Ones)

L’altre dia vaig saludar a un company pel messenger i no em va fer cas, no em va respondre, al cap de cinc minuts vaig tornar a saludar-lo i tampoc, no responia. Finalment se’m va acudir escriure el següent:

“Ostres tiu, és molt fort el que ha passat, ja ho saps?”

Va respondre a l’instant. No havia passat res, només li volia dir una cosa, però va funcionar. Som xafarders de mena. I si no, pregunteu-li a en Vyvyan:

I el gran Mr. Balowski i el seu mític tema “Dr. Marteens Boots“:

Neteja a fons de Barcelona: la solució (La Polla Records)

Si el que cal és netejar la ciutat comtal, ja que hi som, s’haurà de fer una neteja a fons, s’haurà de deixar ben polida i lluent perquè tots aquells forans que vinguin a visitar la nostra bonica i idílica ciutat (perfecta ciutat?) la trobin impol·luta (que rima amb puta, ja que parlem de Barcelona), i per tant també caldrà escombrar-la de captaires que molesten, que sobren. Potser sí però hi ha una alternativa i La Polla la té. La Polla té la solució:

La solución final

Como alcalde y buen burgués
tu deber y tu misión
es hacer un buen escaparate
para comerciar
y estan de sobra los mendigos
que dan mala fama a nuestra ciudad
y la gente adinerada
ya no vendrá a gasta echarlos fuera!!
fuera, dentro, fuera
como una mierda que podrias pisar
mientras llenas tu boca con la solidaridad
La solución, es una camara de gas
Mandarás a los de siempre a controlar
que no quede un mendigo sin democratizar
porque tu eres un rico,
pero temes la oscuridad,
oscuridad, que tu riqueza oscura,
suele provocar…
la solución es una camara de gas
solo falta un detalle….
quien tendria que entrar
Fuera, dentro, fuera
no quieres pobres en tu ciudad
capucho, estupido, facista memo
limpia tu cristal
La solución es una camara de gas
Con los politicos adentro