estereofònicx

Estanislau Verdet és Pau Vallvé (altrament dit “El Geniecillo Catalán”), acaba de publicar el seu darrer treball “L’all ho és tot pels anglesos”, el primer hit del qual potser ja heu escoltat i es titula “Som tots uns desgraciats“. De totes maneres vull posar el vídeo clip de la cançó “M’agradaria ser un lemür” que forma part del seu anterior disc que té el curt títol “Un que de tan llest és tonto i un que de tan tonto és llest”. Pau Vallvé, a més, també és la meitat d’u_mä (1) (2).

“Voldria ser un cangur
per poder passar de tot,
saltar i menjar herba.

M’agradaria ser un lemür

“Her heart in my hands, it’s too bad, no regrets”

F.C.P.R.E.M.I.X.

“Me gusta oírte roncar y que haya pelo en el aseo,
esperarte en el portal las noches de invierno.
Me gusta ir a cenar a tu casa en año nuevo,
bromear con tu papá, poder llamarle suegro.”

Un molt bon vídeo clip:

Es feo

“Vendrán las iguanas vivas a morder a los hombres que no sueñan”

Ciudad sin sueño

No duerme nadie por el cielo. Nadie, nadie.
No duerme nadie.
Las criaturas de la luna huelen y rondan sus cabañas.
Vendrán las iguanas vivas a morder a los hombres que no sueñan
y el que huye con el corazón roto encontrará por las esquinas
al increíble cocodrilo quieto bajo la tierna protesta de los astros.

No duerme nadie por el mundo. Nadie, nadie.
Ya lo he dicho.
No duerme nadie.
Pero si alguien tiene por la noche exceso de musgo en las sienes,
abrid los escotillones para que vea bajo la luna
las copas falsas, el veneno y la calavera de los teatros.

Federico García Lorca

Creant problemes a la ciutat.

A Message To Rudy

Quants han hagut de matar o anul·lar perquè les coses es quedessin com estaven? Perquè no canviessin?

Stand by Me

The hands that built America

“Tu no saps com em fas sentir
com un idiota, que compta el temps perdut
entre un ja ens veurem i un avui no puc.”
Mishima

Un tros de fang

“Et diuen que pots arribar a dalt de tot
però abans has d’aprendre a matar rient
si desitges triomfar com els de dalt”
John Lennon

Working Class Hero

Des de que neixes que et fan sentir petit
perquè no et donen temps en comptes de donar-t’ho tot
fins que el dolor és tant gran que no sents res

Podries ser un heroi de la classe treballadora
Si vols ser un heroi, segueix-me

Ella está en el horizonte -dice Fernando Birri-.
Me acerco dos pasos, ella se aleja dos pasos.
Camino diez pasos y el horizonte se corre diez pasos más allá.
Por mucho que yo camine, nunca la alcanzaré.
¿Para que sirve la utopía? Para eso sirve: para caminar.
Eduardo Galeano
—-

Assssúuuuuucaaarrr!

Havana, Abenduak 31

Cau la pluja tòxica sobre els escarabats
i el mar gris s’emporta les ciutats.

u_mä

Escarbats

Senyors i senyores, nens i nenes, germans i germanes, des de les profunditats de la Motown: Edwin Starr! Amb la cançó: War!

Pau per a tots germans i germanes! Pau al sud, al nord, a l’est i a l’oest! Pau al món! Pau en els nostres cors germans i germanes, agafem-nos de les mans i cridem “No a la guerra”! Sí germans i germanes, fem-ho, cridem al cel “No a la guerra”! Estimeu, estimeu tot el que pugueu, estimeu-vos a vosaltres, estimeu-vos els uns als altres, no fem la guerra! No volem guerres! Cridem “No a la guerra”! Pau! Pau! I només pau! Sí germans i germanes!

War

War…huh…yeah
What is it good for?
Absolutely nothing
Uh ha haa ha
War…huh…yeah
What is it good for?
Absolutley nothing…say it again y’all
War..huh…look out…
What is it good for?
Absolutely nothing…listen to me ohhhhh

Ohhhhhhh WAR! huh…good God y’all…
What is it good for?…you tell me!
Say it say it say it saaaay it!
War! good God now…huh
What is it good for?
Stand up and shout it…NOTHING

Dóna’m la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.

Les barques llunyes i les de la sorra
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran;
miraran noves rutes
amb l’esguard lent del copsador distret.

Dóna’m la mà i arrecera la galta
sobre el meu pit, i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota el sol que lluu

ens portaran la salabror que amara,
a l’amor, tota cosa prop del mar:
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el joc d’amar.

Dóna’m la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant;
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.

Joan Salvat-Papasseit

Dóna’m la mà

El passat dimarts VilaWeb va publicar un reportatge sobre la contracultura d’esquerres i la lluita armada existents durant els anys 60 i 70 als EEUU. MC5 és un grup de música proto-punk molt influent que va formar part d’aquesta contracultura. De fet, els White Panthers (Panteres blanques), nom que pot portar a equívocs ja que no eren pas una colla de racistes blancs, ans al contrari, era una versió blanca dels Black Panthers (Panteres negres), doncs van néixer com una espècie de grup de fans de MC5. El famós activista polític John Sinclair va ser un dels fundadors dels White Phanters i també manàger dels MC5.

“El capitalisme està obsolet -està basat en dos horribles nocions de propietat privada i competitivitat, els quals han de desaparèixer ara mateix-. I el punt d’això és que ja és hora de que desapareguin, perquè avui no hi ha més lloc per aquesta vella merda al món. La gent s’ha d’unir, no separar-se. La gent ara està encallada en feines de merda, en escoles de merda, en cases de merda, en matrimonis de merda, en escenes econòmiques i socials de merda, i no hi ha necessitat de res més. La major part de les feines que existeixen actualment són inútils i anti-humanes, i podrien desapàreixer immediatament tan aviat com la gent prengui el poder i les maquines siguin alliberades de fer tot el treball.”
John Sinclair – “Guitar Army“

Entre altres, hi ha dues bandes actuals que m’agraden i que podríem dir que són hereves dels MC5, una és del nostre país, els Tokyo Sex Destruction de Vilanova i la Geltrú, gairebé més famosos a fora que dintre de les nostres fronteres i on tots els components tenen el cognom “Sinclair”, per què creieu que és? L’altra és la banda sueca The (International) Noise Conspiracy (1), líder de la qual n’és el polifacètic Dennis Lyxzén, ex-cantant de Refused (2) i The Lost Patrol Band (3), bandes totes elles amb una forta càrrega política a les seves lletres.

“Well, there were fire bombs bursting all around, people, Ya know there were soldiers standing everywhere.
I said there was fire bombs bursting all around me, baby, Ya know there was National Guard everywhere.
Ah can hear my people screaming.
Sirens fill the air, fill the air, fill the air.”
MC5 – “Motor City Burning”

Kick Out The Jams

Traducció una mica putinera a partir d’un traductor online:

“Estava estirat al meu llit ahir a la nit, mirant un sostre ple d’estrelles
Quan de sobte em va colpejar
Només t’he de fer saber com em sento
Vivim junts en una fotografia del temps, em veig en els teus ulls
I el mar obert cap a mi
Jo et dic t’estimo i sempre t’estimaré
I sé que tu no m’ho pots dir, sé que no m’ho pots dir

Plens d’amor
Punys, punys, punys plens d’amor …”

Fistful Of Love