No tinc un iPhone, i què? (Vidres a la sang)

De nou, l’exercit (elitista?) de maquerus està revoltat, esvalotat, el gall s’ha mogut i les gallines caquegen exaltades. Quin remei, ho haurem de suportar estoicament 🙁

Si no tens un iPhone no ets ningú, ara bé, si el tens i no l’ensenyes ets un gilipolles, ets menys que ningú.

Estic fart de que m’ensenyin l’iPhone, de que em mostrin totes les seves possibilitats i de que em diguin lo xulu que és. Sí, molt bé, d’acord, em sembla perfecte, per mi com si el telèfon aquest balla un mambo: en primer lloc, totes aquestes “mandangues” que fa no m’interessen i no em fan falta, en segon lloc no tinc els diners per comprar-me’l i en tercer lloc tampoc voldria pagar les tarifes mensuals que li han posat. Però a més, no vull que em vingui ningú més a ensenyar-me’l o que em parli de les seves magnífiques prestacions, que no em molestin més, si us plau que no em fagin perdre el meu temps.

Estar a l’última de les novetats en aparells tecnològics, i a més d’unes novetats amb un disseny “super-mega-txatxi” és omplir aquell raconet d’autoestima que tenies buit, és sentir-te diferent, únic, especial, però alhora, en aquest cas, formar part d’una comunitat formada per gent diferent, única i especial com tú, una élit, en definitiva, és sentir-te superior a la resta de senzills i simples mortals.

Gràcies oh gran Apple per fer feliç a tanta gent. Però gent, a mi deixeu-me en pau, gràcies.

Dedicada a tots els que tenen o desitgen fervorosament un iPhone:


Tots els paisatges són iguals