Ballant de puntes damunt d’aquesta roca (Ja T’ho Diré – Si Véns)

Sí ja sé que posar aquesta cançó és apostar sobre segur però és que no tinc ganes d’arriscar. Sí que en tinc, en canvi, de somiar, tot i que no sàpiga de quina banda bufarà el vent.
Ja T’ho Diré

Si véns

Peuades damunt s’arena.
Si véns, em trobaras
ballant de puntes
damunt d’aquesta roca
i tu per jo et tornaras loca.

Viatjarem amb un cavall alat,
aquest vespre silenciós,
cap a racons inexplicables, deserts,
salvatges.
Esperarem sa nit.

Vaig anar a trobar camins de foc.
Me’n tornaria a anar
més enfora que mai.

No tinc por de somiar
que em perdré pes camí
o que no tornaré mai més.

Jo no sé de quina banda bufara.
Sa sínia perd aigua
i sempre amb es peus banyats.
Tenim pedres entre ses ungles,
ben pops i despullats,
com dues gotes d’aigua
a ses cales del Pilar.

Te cantaré as capvespre,
t’estimaré a sa matinada,
te donaré fruit
i te menjaré a besades.

Parlo del Blues! (Son House – Death Letter)

"Només hi ha un tipus de Blues, el que explica l’amor entre un home i una dona, enamorats com una cançó que vaig cantar fa temps en la que incloïa una frase que deia que l’amor amaga tot defecte i que provoca que un fagi coses que no vol. A vegades l’amor provoca tristesa i malenconia.

Parlo del Blues! No parlo de bajanades! I parlo de l’home i la dona, de dos persones que se suposa que estan enamorades i una d’elles decideix enganyar l’altra."


Son House
(1902 – 1988)


Death Letter


I got a letter this mornin, how do youyou reckon it read?

It said, "Hurry, hurry, yeah, your love is dead."
I got a letter this mornin, I say how do youyou reckon it read?
YouYou know, it said, "Hurry, hurry, how come the gal youyou love is dead?"

So, I grabbed up my suitcase, and took off down the road.
When I got there she was layin on a coolin board.
I grabbed up my suitcase, and I said and I took off down the road.
I said, but when I got there she was already layin on a coolin board.

Well, I walked up right close, looked down in her face.
Said, the good ole gal got to lay here til the Judgement Day.
I walked up right close, and I said I looked down in her face.
I said the good ole gal, she got to lay here til the Judgement Day.

Looked like there was 10,000 people standin round the buryin ground.
I didn’t know I loved her til they laid her down.
Looked like 10,000 were standin round the buryin ground.
YouYou know I didn’t know I loved her til they damn laid her down.

Lord, have mercy on my wicked soul.
I wouldn’t mistreat youyou baby, for my weight in gold.
I said, Lord, have mercy on my wicked soul.
YouYou know I wouldn’t mistreat nobody, baby, not for my weight in gold.

Well, I folded up my arms and I slowly walked away.
I said, "Farewell honey, I’ll see youyou on Judgement Day."
Ah, yeah, oh, yes, I slowly walked away.
I said, "Farewell, farewell, I’ll see youyou on the Judgement Day."

YouYou know I went in my room, I bowed down to pray.
The blues came along and drove my spirit away.
I went in my room, I said I bowed down to pray.
I said the blues came along and drove my spirit away.

YouYou know I didn’t feel so bad, til the good ole sun went down.
I didn’t have a soul to throw my arms around.-acapo

Per un dia de pluja (Blind Melon – Change)

Avui he posat aquesta cançoneta a la feina (de tant en tant els dono la tabarra) i l’A ha preguntat, "qui són aquests que sonen?"

Li he dit, "Blind Melon, ja no toquen, són uns yankis, el cantant es va morir de sobredosis de cocaïna", i tot seguit, "perquè m’ho has preguntat?"

L’A respon, "Per que es una bona cançó per un dia de pluja."

He pensat que sí, a fora al carrer plovia i no és pas una mala cançó per un dia de pluja com avui, per escoltar-la mentre saps que a fora plou i el carrer és viu, potser no tant com de costum però és viu. Llavors tens l’agradable sensació de que tot passa i es mou al voltant de la cançó, i que fins i tot les gotes de pluja ballen i cauen al seu ritme.

Change

“Que passa penya!?” (Su Ta Gar – Jo Ta Ke)

L’altre dia vaig veure Su Ta Gar en directe, poso el vídeo clip de Jo Ta Ke, una de les millors cançons que tenen, del seu primer treball "Jaiotze Basatia" (1991), de fet, han fet molts discs, són uns cracks, la seva qualitat és incontestable i tots els seus discos són molt bons però el seu primer disc és un referent, una obra d’art nascuda amb tota l’energia i força de la joventut. Quan van treure aquest disc eren molt joves, sorprenentment joves si tenim en compte la relació entre qualitat del disc i edat dels integrants del grup llavors. Aquesta cançó, com no, la van tocar, no seria just dir que viuen d’aquest primer disc, però sí que en els concerts encara toquen moltes cançons d’aquest, i és que, com passa sovint, el públic així ho vol i ho demana.

Aitor Gorosabel, és el guitarrista i cantant del grup, és un virtuós, un prodigi amb la guitarra, quan el veus penses allò de que sembla que hi ha
gent que ha nascut amb un do, amb unes qualitats especials per fer una cosa i que si les sap aprofitar aquesta persona acaba sent dels millors,
l’Aitor sembla que va néixer per fer el que fa.

Avui ja estan una mica més, bastant més, grandets que en el vídeo clip, els anys no passen en va.


Jo Ta Ke
(aquesta versió no l’havia escoltat mai, la qualitat del so i la versió no és la mateixa ni tant bona com la del disc)

Una nit, una cançó (Travis – One Night)

Aquesta colla, Travis, van tocar ahir a Barcelona, no hi vaig anar però m’hagués
agradat molt escoltar aquesta cançó en directe. Una nit, un moment, una cara, una olor, un cabell, una ma, una abraçada, un petó… cap paraula… una cançó.


One Night
(no és un vídeo clip oficial)


I wake up to find you laying awake

with your hands in your head
You cannot run, can’t escape from the things
that you say-ay-ay

And you can tell anybody
anybody who comes
you can tell anybody
but the damage’s done
the new day’s begun.

One night can change everything in your life
One night can make everything alright
One night can turn all your colors to white
One night – it’s easier said than done

Turning and turning but never returning
to what you once had
Learning to care for the ones you hold dear
but it’s too…it’s too bad

One night can change everything in your life
One night can make everything alright
One night can turn all your colors to white
One night – it’s easier said than done

All that I am
All that I am
All that I am

Laying beside you as cold as a statue
your hands are still warm
trying to wake you as daylight brakes through
the eye of the storm.

So you can tell everybody
everybody who comes
you can tell everybody
but the damage’s done
the new day’s begun.

One night can change everything in your life
One night can make everything alright
One night can turn all your colors to white
One night – it’s easier said than done

One night..one…one night…one…
One night – it’s easier said than done

Calbs (Midnight Oil – Beds Are Burning)

Hi ha cançons, i en aquest cas també vídeo clips, que et queden gravades a la memòria, tampoc són cançons que tornes a escoltar molt sovint però en la teva història musical queden com una icona, com un petit pic d’una gràfica.

I en casos com aquest també em va quedar gravat el cantant del grup, us imagineu que en Kojak, el calb més famós, o l’àrbitre italià de futbol Pierluigi Collina, fossin els cantants d’un grup? Doncs si mireu aquest vídeo clip els veureu. Sí, els Midnight Oil i la seva cançó "Beds are Burning", el vídeo clip aquell en que sortia aquell calb cantant i ballant d’una forma molt estranya i curiosa, vídeo clip d’una cançó molt bona on hi destaca molt la tornada.

Els Midnight Oil és un grup ja veterà de pop-rock australià que sempre ha estat compromès amb diferents causes socials i ecològiques. Va tenir els seus majors èxits durant els finals dels anys 80, quan van publicar els discos "Diesel and Dust" (1986) i "Blue Sky Mining" (1987) amb cançons com la del vídeo clip d’aquest apunt i altres com "Blue Sky Mine".

Beds Are Burning

Audio – Visual (Midlake – Roscoe)

Una cançó que també fa dies que no deixo d’escoltar, la trobo realment reconfortant, molt maca.

El vídeo clip que han fet d’aquesta cançó els Midlake no m’agrada gens, tot i que el que s’hi veu té relació amb la lletra de la cançó el trobo avorrit i insípid, sincerament, no entenc perquè es gasten diners per fer un producte així.

Avui en dia, en l’era de l’audiovisual (molt més del visual que de l’àudio), on la imatge té una importància cabdal (icones, publicitat, logos i un llarg etc.) és important donar un suport de qualitat a una cançó amb un bon vídeo clip, com millor sigui el vídeo clip millors resultats per aquella cançó. Si una cançó té un bon vídeo clip farà que sigui encara més atractiva i al contrari.

Potser un bon vídeo clip arribaria a fer que una cançó sigui un èxit, una cançó que sense aquell vídeo clip potser no ho hagués arribat a ser. A la inversa ja seria més díficil (un mal vídeo clip per una bona cançó) perquè una bona cançó sempre és una bona cançó, ara bé, no l’ajudaria gens. Es poden trobar moltes variables i determinar la influència d’un vídeo clip en una cançó és molt difícil però és important i fer un bon vídeo clip bo i de qualitat ajuda la cançó.

Ara bé, com he dit, una bona cançó és una bona cançó i el que realment és important d’una cançó és la cançó en si, i si aquesta és bona, encara que tingui un vídeo clip dolent, no deixarà de ser bona, com és el cas:

Roscoe

Diga’m, per què no m’agraden els dilluns? (The Boomtown Rats – I Don’t Like Mondays)


Bob Geldof
, el prolífic impulsor de festivals benèfics,
abans de ser creador de festivals tenia un grup, The Boomtown Rats. Jo no conec gaires cançons d’aquest grup però la que sí que conec i recordo és aquesta cançó que expressa d’una manera molt planera i senzilla aquell sentiment i aquella sensació que molts tenim sobre un dia de la setmana tan bonic, agradable i feliç com és el dilluns.


I Don’t Like Mondays