Un SMS (The Shins)

Mai us ha passat que heu enviat un SMS i just en l’instant en que apareix el missatge informant de que s’ha enviat o fins i tot en el mateix moment que apreteu el botó d’enviar, us heu penedit d’haver-lo enviat?

Les noves tecnologies no sempre ajuden.

Cançó dels The Shins amb imatges de la bona pel·lícula Garden State, banda sonora de la qual en forma part:

New Slang

Raons (Bebe)

Avui he vist aquesta pel·lícula. Sobren les paraules. Recomanable.

“Tengo
razones para buscarte, tengo necesidad de verte, de oirte, de hablarte.
Tengo razones para esperarte porque no creo que haya en el mundo nadie
más a quien ame. Tengo razones, razones de sobra para pedirle al viento
que vuelvas aunque sea como una sombra. Tengo razones para no quererte
olvidar porque el trocito de felicidad fuiste tú quien me lo dio a
probar”.


Razones

Mad tango (BSO Moulin Rouge)

Ballavem un ball!
En els prostíbuls de Buenos Aires
s’hi explica la història
d’una prostituta
i l’home…
que es va enamorar…
d’ella.

Al principi, era desig,
després… pasió!
Després… sospita!
Gelosia, ràbia, traició.
Quan l’amor és per al millor postor,
no hi pot haver confiança.
Sense confiança,
no hi ha amor!
Gelosia.
Sí, gelosia.
Et conduirà a…
La bogeria!

Roxanne

6 punts (Persepolis)

1.
Com, d’entre tots els grups que li ofereixen els venedors clandestins ella escull Iron Maiden.

2.
– “Has viscut una revolució i una guerra?”
– “Doncs sí.”
– “I.. has vist molts morts?”
– “Uns quants.”
” “Ostres, quina passada!”

3.
Com, en “El naixement de Venus” de Botticelli pràcticament només s’hi veu la closca de la patxina.

4.
Com, per fer una bona pel·lícula d’animació no cal un pressupost multi-milionari.

5.
Com, la banda sonóra de Persepolis, a banda d’aquesta versió d'”Eye of The Tiger”, està molt i molt bé.

6.
I com, davant de les meves reticències inicials per veure-la, per mi Persepolis (web en castellà) ha acabat sent una pel·lícula molt recomanable.

On va néixer Carlos Gardel? (Carlos Gardel)

Existeixen dugues teories sobre on va néixer Carlos Gardel, una defensa que va néixer a Tacuarembó, Uruguai i l’altre que va néixer a Toulousse, França. Hi ha diferents pàgines web que defensen una teoria i l’altra, per exemple, pàgines pro-Tacuarembó com aquesta i aquesta (pàgina francesa que defensa que va néixer a Uruguai), i pro-Tolousse, com aquesta i aquesta (pàgina uruguaiana que defensa que va néixer a França).

En tot cas sembla que no és posen d’acord, i la pregunta és: on va néixer Carlos Gardel, considerat el cantant i compositor de tangos més important de la primera meitat del segle XX?

« Gardel est le seul homme qui est né deux fois. De sa première naissance, personne n’est certain de rien. Même pas de sa propre mère. »

El 24 de juny de 1935 Carlos Gardel va morir quan l’avió on anava s’enlairava i va xocar amb un altre avió a l’aeroport de Medellín (Colòmbia). Argentina sencera va plorar la seva mort, a partir d’aquell moment va néixer el mite i Argentina adora amb deboció el que ha sigut un dels artistes més importants del país.

Un dels tangos més famosos de Carlos Gardel és “Por una cabeza”, una peça que molt possiblement hagueu escoltat ja que se n’han fet moltes versions i s’ha utilitzat en moltes pel·lícules. Per exemple a la pel·lícula “Scent of a woman” del director Martin Brest on Al Pacino va guanyar un Oscar per la seva interpretació i on “Por una cabeza” sona en aquesta escena:

Por una cabeza

« L’homme qui avait un sourire d’or, El Mago, le magicien. Même après sa mort, il a continué sa magie. »


Carlos Gardel
, “El Mago”, cantant “Por una cabeza”:

Tocar el cel (Gipsy Kings)

Ara que estàn de moda els germans Coen, recordo el dia que vaig anar al cinema a veure la seva pel·lícula The Big Lebowski. Estava mirant la pel·lícula tranquil·lament, passant-m’ho bé, fins que va passar una cosa que no oblidaré, una escena de la pel·lícula que em va deixar impressionat, des de llavors no sóc el mateix, em va canviar la vida, vaig quedar atrapat a la butaca, abduït per aquelles imatges i aquella música, absort i sense poder apartar la mirada de la pantalla. Si alguna cosa s’apropa a allò que en diuen “tocar el cel”, al nirvana, aquesta és la sensació que vaig tenir en aquell moment. L’escena és aquesta:


The Big Lebowski

La música és una versió dels Gipsy Kings de la cançó “Hotel California” dels Eagles i el vídeo de la cançó és aquest:


Gipsy Kings – Hotel California

La cova del gos groc

La il·lusió i curiositat d’una nena, un gos, la reencarnació, la superstició, la saviesa d’una àvia, el nomadisme, Mongòlia = tendresa

"The cave of the yellow dog? (Die höhle des gelben hundes) explica la història de l?antic vincle que existeix entre l?home i el gos i el significat especial que aquest vincle té a Mongòlia per a l?etern cicle de la reencarnació.

(sinopsis extreta de la web del Festival Internacional de Cinema Solidari de Navarcles)

La banda sonora és tant maca com la pel·lícula.

Tot va començar per una estora

Amb aquesta pel·lícula els germans Coen ens van recordar la importància que té una estora a les nostres vides. La de l’habitació, la del menjador, la del bany, la que sigui, una estora pot canviar el rumb de la nostra vida. Des de que vaig veure aquesta pel·lícula cada cop que veig una de les meves estores recordo amb tota solemnitat la seva importància i si la trepitjo ho faig amb el màxim respecte i consideració.

Per què… Què collons! La d’en Lebowski era una punyetera estora, alguns diran que una simple estora, però com ell mateix diu "l’estora donava molt ambient i joc a la casa". No s’hi haguessin pixat a sobre! Ell només volia la seva estora.

"She?s not my special lady, she?s my fucking lady friend. I?m just helping her conceive, man!"


Just Dropped In (To See What Condition My Condition Was In) – Kenny Rogers And The First Edition