marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

2 de juliol de 2015
0 comentaris

FRANCINA ARMENGOL, PRESIDENTA

Ja tenim presidenta en actiu i un expresident en fuga. Hi ha una dita que adverteix que mai no moren batles, la qual cosa vol dir que els relleus en els càrrecs fan ben prescindibles els qui els ocupen. Tanmateix, a les Balears, tenir la primera Presidenta de la història (de la de ver i de la provinciana) no deixa de ser una fita per celebrar. Com ho és que hagi de ser una dona qui presideixi el govern que ens ha de treure –ens hauria de treure!- del pou en què ens tirà -com el dimoni catalinatomasenc- José Ramón Bauzà, que se’n va a Madrid com a senador per seguir fent tot el mal que pugui a aquestes illes que ha maltractat fins a l’oprobi. No deixa de ser una rucada –per usar una expressió de mel i sucre- premiar amb un sou públic considerable qui tant de mal ens ha fet.

Se li ha girat molta feina, a Francina Armengol, la presidenta. Cert que ho té tot a favor per fer el que cal i de la manera més efectiva i acurada possible. L’acord a tres a què han arribat PSOE, MÉS i PODEM, és –ha de ser necessàriament- una garantia d’èxit. I no és un eixelebrament, ans al contrari: els darrers quatre anys han estat regits per una sola mà, una mà unidireccional, unívoca, única i ens ha anat molt, però molt malament. Tant és així que en campanya electoral, l’expresident en fuga va donar a entendre que, o el votaven a ell o les Balears entrarien en un caos. Doncs els illencs, seguint el seu fil, preferiren més el caos per conèixer que el seu ordre devastador conegut.

En estrenar govern, se li solen donar cent dies de confiança. El de Francina Armengol ja els té. De tota manera, és tanta l’ànsia i tanta la necessitat de veure com escampa la boira del bauzanisme que, entre tots, apressarem el Govern de les Illes, els consells i els ajuntaments. Hi ha una necessitat peremptòria de passar pàgina i de recuperar com més aviat millor el tremp, el somriure i la confiança. Som-hi!

Com sigui, la societat civil illenca organitzada, l’artífex del canvi polític, segueix en vetlla i seguirà dient la seva, com ha de ser i cal en qualsevol societat que vol ser culta i, per això, lliure.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.