Rufino Carpena, en el record

Rufino Carpena se’n va anar de Llucmajor al 1916  però, en els quasi 7 anys que hi estigué, deixà petjada. Els alumnes el recordaven amb estima i si no trobàrem (com esmentàrem a l’anterior entrada) cap aportació a “Homenaje pro Carpena” sí que poc temps després d’estar tancada la subscripció per a la compra de la casa, en sortí,  a Llucmajor, una altra, per iniciativa d’exalumnes. Tres d’ells varen presentar la petició a l’Ajuntament el 25 d’octubre de 1933: «nos dirigimos al Ayuntamiento de su digna presidencia para suplicarle tenga bien acordar el encabezamiento de una suscripción que iniciamos a favor de tan honrado representante del magisterio Español.»

La instància anava acompanyada d’elogis per al mestre, «que el anhelo que sentimos de compensar en algo la altruista y abnegada labor del señor Carpena en favor de la cultura y educación que desarrolló al frente de su cargo…» però l’objectiu era ben clar, sabien de la seva crítica situació: «poder prestarle una modesta ayuda en estos momentos de su situación física y economicamente angustiosa.» (AMLL. Correspondència. Sig. 2497).
La petició feta pels exalumnes: Antoni Coll, Bernat Llompart i Mateu Montserrat, va ser aprovada en el ple de l’Ajuntament del dia següent, la institució va acceptar encapçalar la subscripció: «El señor Alcalde se muestra conforme en acceder a la petición y tambien la apoyan los señores Ripoll y Montserrat Parets, acordándose conceder para el indicado fin un donativo de doscientas cincuenta pesetas… con cuya cantidad líquida encabazará la suscripción el Ayuntamiento». (AMLL. LA 62).

Aquests exalumnes, uns homes fets al 1933, quan arribaren al 1969 ja tenien una edat més que respectable i encara guardaven en la memòria, aquell mestre que els va ensenyar a llegir, que els va dur d’excursió, que els va fer sentir orgullosos de les tasques i treballs que a l’escola havien elaborat; fins i tot, molts d’ells havien publicat alguns articles o treballs a Educacionista.

Educacionista. Gener 1913
Educacionista, 25 de novembre de 1912

Aquests mateixos no deixaren passar l’oportunitat de mostrar, una vegada més, gratitud cap a Carpena. Presentaren a l’ajuntament, un ajuntament que tenia com a batle, Mateu Monserrat Calafat —exalumne i uns dels promotors també de la campanya esmentada anteriorment— la petició que podeu veure adjunta (AMLL Sig. 42631), en la qual demanaven que la plaça que encara no tenia nom, situada precisament davant l’edifici del “Grupo Escolar” —més conegut per “Ses Escoles”, actual CEIP Jaume III— fos batejada amb el nom del mestre. Entraren la petició dia 28 de maig i dia 30 del mateix mes ja va sortir aprovada. Rufino Carpena Montesinos té el seu espai a Llucmajor.

 

Rufino Carpena, més enllà del magisteri

Aquí trobareu la comunicació presentada a les I Jornades d’Estudis Locals de Llucmajor, 2017, ampliada. Està dividida en tres parts:

Rufino Carpena, més enllà del magisteri 1

Clicau aquí: dels inicis a l’estada a l’Argentina

Rufino Carpena, més enllà del magisteri 2

Clicau aquí: Llucmajor i Educacionista

Rufino Carpena, més enllà del magisteri 3

Clicau aquí: el final del mestre. El Carpena polític

Enllaç amb la publicació de les I Jornades d’Estudis Locals de Llucmajor.  Pàgina 255 del PDF i 737 de númeració global.

I Jornades d’Estudis Locals de Llucmajor. 2017. “Rufino Carpena, més enllà del magisteri”

 

Alguns documents de l’homenatge de l’Arxiu Municipal de Llucmajor
AMLL Sig. 2494
AMLL Sig. 2494

 

 

 

Apunts sobre la cronologia de Rufino Carpena

  • Rufino Carpena Montesinos va néixer a Iecla el 17 d’octubre de 1860.
  • El 1882 aconseguí el títol de mestre elemental i començà a fer feina a l’escola privada, Sant Vicenç de Paül de Lleida.
  • El 1885 ingressà en el magisteri oficial. El primer nomenament fou a l’escola de Balaguer (la Noguera) el 1886. Un any després, el 30 d’abril de 1886, ja per oposició, fou nomenat mestre de l’escola de l’Espluga Calba, (les Garrigues). El 5 de maig de 1887, també per oposició, obtingué la plaça de mateixa categoria a Vila-rodona (Alt Camp) plaça que va ocupar del 19 de maig de 1887 al 31 d’agost de 1893 perquè en el concurs d’aquest any, 28 de juliol de 1893, per oposició, va obtenir la plaça de l’escola elemental de nins del Vendrell, on estigué fins al 20 de gener de 1896.
  • Aconseguí el títol de mestre Normal a Madrid el 7 de desembre de 1897.
  • Matrimoni. 17 de gener de 1895 Rufino Carpena, als 34 anys i estant al Vendrell, es va casar amb una al·lota de l’Arboç, un any més jove que ell, Dolors Llorens Mascaró (3). El matrimoni no tingué fills.
  • El 14 de novembre de 1895 va obtenir la plaça de l’escola de Muro, on estigué del 22 de gener de 1896 al 31 d’agost de 1903.
  • Etapa de l’Argentina. A l’estiu de 1903, Carpena partí cap a Buenos Aires. La seva fugida li suposà l’expulsió del magisteri i un llarg procés per a aconseguir ser rehabilitat.
  • 1907 Tornà a Mallorca però la reva rehabilitació seguí pendent.
  • 30 de juny de 1908, va ser rehabilitat per reial ordre però no pogué fer-se efectiva fins l’1 de gener de 1909.
  • 20 de juliol de 1909 tornà a exercir el magisteri a l’Escola Nacional de Llucmajor fins al 1916.
  • Sa Indioteria: 1 de juny de 1916 fins al 4 de setembre que amb una permuta passà a Valldemossa, on estigué fins al mes d’agost de 1918, per a tornar a ocupar la plaça anterior fins al 19 de juny de 1919.
  • Son Sardina, del 20 de juny de 1919 al gener de 1920, en què tornà cap a Catalunya.
  • A Catalunya ocupà la direcció de les escoles de Piera, el mateix any 1920, passà a la de Vilassar de Mar i al 1923 a la del Masnou en la qual estigué fins a la seva jubilació, al 1931.(4)
  • El polític. Davant les anunciades eleccions generals de març de 1931, ja preparava la seva candidatura, però foren anul·lades i es presentà com a republicà federal independent a les de dia 28 de juny de 1931.
  • Canvis de domicili: en aquests darrers anys a Barcelona va canviar, com a mínim, tres vegades de domicili, al 1931 passà del carrer Macià n. 10 (actual Fèlix Macià, barriada de Can Tunis), al carrer Enamorats n. 6 i acabà al carrer Piquer n. 54.
  • Segurament Dolors Llorens, l’esposa, morí l’octubre de 1933 i fou enterrada el dia 15. No ho podem assegurar perquè al registre de Cementiris de Barcelona no en surt el nom exacte, surt com a: DOLORS LLORENS MARCARI.
  • Mort. Rufino Carpena morí als 79 anys el 26 de gener de 1939 (5). Data que coincideix  amb l’entrada de les tropes a Barcelona i aquest degué ser el motiu que va fer endarrerir el seu enterrament (4 de febrer de 1939, al Fossar de la Pedrera. Montjuïc) (6). La causa de la mort va ser per hipoproteïnèmia, provocada per desnutrició o mala alimentació.

Francina Capellà

  1. Archivo General de la Administración en Alcalá de Henares (AGA), expedient (5) 1.19 31/17603.
  2. Alguns autors posen que el 1887 va estar de mestre a Gurb però en el full de serveis de Carpena no figura aquesta dada ni n’he trobat cap referència en documents d’arxiu o hemeroteca.
  3. Registre Civil de l’Arboç.
  4. El Magisterio Español. Madrid, 28.7.1931, p. 187.
  5. Registre Civil de Barcelona.
  6. Les dates de Cementiris de Barcelona són gràcies a la col·laboració de la Sra. Mati Rovira.