Vicenç Batalla

Hi ha raons a favor i en contra de construir una nova línia de Molt Alta Tensió (MAT), de 400.000 volts, a través de la frontera entre el Rosselló i l’Alt Empordà. Però situacions com la d’aquests dies a les comarques gironines o les que va patir, fa un any, la Catalunya del Nord amb la tempesta Klaus aconsellen trobar un acord per la construcció d’aquesta nova línia. Sobretot si ja s’ha aconseguit convèncer els governs espanyol i francès que es gastin set vegades més fent-la soterrada, i en bona part enterrada, en els seus 70 kilòmetres a través del coll d’El Pertús.
L’optimització de la línia existent, que precisament és aèria, té els seus límits en casos com les fortes nevades o vents huracanats. No és només el desig de guanyar diners en el mercat de l’energia europeu, que existeix, i els càlculs que pugui haver-hi de vendre electricitat: de les centrals nuclears franceses cap a la Península, però també de les eòliques de la Península cap al nord del continent. Existeix alhora una necessitat objectiva de garantir el subministrament entre Girona i Perpinyà. I encara seria més desconcertant que s’hi volgués posar una frontera elèctrica.
La mobilització de la població afectada per aquesta nova construcció, en tot cas, és la que ha obtingut un projecte molt més sostenible i defensable. Inicialment, van ser els pobles nordcatalans els que es van manifestar en contra dels diferents traçats que tornaven a suposar una destrossa del paisatge. I, després, s’hi van sumar els de catalans del sud fins a obligar les companyies Red Eléctrica Española (REE) i Réseau de Transport d’Électricité (RTE) a acceptar el soterrament que, al principi, es considerava impossible. Ara el que diu el director general de RTE, Dominique Maillard, és que una nova línia aèria “era políticament impossible de fer”. Gràcies a aquesta pressió. Això ho va manifestar Maillard durant la presentació dimarts passat dels resultats 2009 de la seva companyia en una de les torres del barri parisenc de La Défense.
“Amb la tecnologia subterrània que serà menys sensible a les inclemències meteorològiques com una tempesta o la neu que s’adhereix, es pot pensar que s’aconseguirà un sistema de seguretat mutu per l’alimentació de les dues regions”, va afegir Maillard quan se li va fer referència a l’apagada ocorreguda a Girona. Quan el gener del 2009, la tempesta Klaus va malmetre també els cables i les pilones a la Catalunya del Nord, RTE es va haver de gastar 15 milions d’euros per reparar-los.
En aquesta compareixença, els responsables de la companyia francesa van anunciar que el concurs d’adjudicació de les obres de la MAT a través de la frontera ja s’ha obert i que, en els pròxims tres mesos, esperen les ofertes per la construcció del túnel, la instal·lació dels cables i l’habilitació d’una estació de conversió de corrent contínua (perquè els cables van sota terra) a alterna, amb un pressupost de sortida de 700 milions d’euros. El contracte amb l’empresa guanyadora per part del consorci públic INELFE (Interconnexió Elèctrica França-Espanya) s’ha de firmar entre finals d’aquest any i principis del que ve perquè, les obres, comencin el primer semestre del 2011. La posada en servei de la línia es preveu el 2014.
Abans, però, és necessari que els governs francès i espanyol decretin l’obra d’utilitat pública perquè també, així, la Unió Europea contribueixi amb 225 milions d’euros de subvenció a la infraestructura. Aquest pas s’espera que arribi el segon semestre del 2010, moment el el qual es farà oficial el traçat definitiu que continua sent objecte de discussions amb els municipis.
Per tant, la nova MAT no estarà en marxa fins d’aquí a quatre anys. Integrada en el mercat europeu de l’energia i intentant que aquest sigui autònom de les dependències, per exemple, del gas rus. Temes com aquest han estat molt sensibles a l’anomenat departament dels Pirineus Orientals. I alguns dels alcaldes més bel·licosos contra els projectes de París eren del mateix partit del govern, la Unió per un Moviment Popular. Aquest diumenge, 14 de març, hi ha la primera volta de les eleccions regionals. Tampoc interessava enfrontar-s’hi, tot i que al Llenguadoc-Rosselló qui manen són els socialistes. Els quals, aquesta vegada, concorren separats. Esperem els resultats per analitzar-ne les conseqüències.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!