Vicenç Batalla
Des de París
El projecte de parisbcn.com (també paris-barcelona.com) prové de la meva època en què vivia a París. Actualment, resideixo a Lió. És a dir, a mig camí entre la capital francesa i Barcelona. En el seu moment, aspirava a muntar un mitjà de comunicació entre ambdós països. Però la realitat dels fets i econòmica, a nivell personal, ho van fer impossible. Ara, ho he recentrat en el circuit cultural perquè és el que de més a prop he seguit en els últims anys assistint a alguns dels majors esdeveniments en aquest àmbit a l’Estat francès. I perquè la tensió política m’aconsella d’intentar enfocar la meva feina com a periodista des d’un altre angle amb el qual sigui més útil i entenedor comprendre la situació actual. En el meu cas, no trobo altra manera que fer-ho a través dels agents culturals, els artistes i els activistes del pensament. A una banda i altra de la frontera.
Entrevista a la directora Marta Ferrer
En aquesta primera entrega, oberta l’u de maig, hi recullo quatre articles llargs. El primer, una entrevista a la Marta Ferrer. Una terrassenca que fa dotze anys que viu a Mèxic i que va guanyar el premi al millor documental amb ‘A morir a los desiertos’ en l’últim festival de cinema llatinoamericà a Tolosa de Llenguadoc Cinélatino. L’entrevista es va fer abans i és la primera que es publica d’aquesta jove realitzadora que tot just comença a presentar el seu film a Europa.
50 anys de la Quinzena de Realitzadors
El segon article arriba just quan ha de començar el Festival de Canes (8-19 de maig) i es compleixen els cinquanta anys del Maig del 68 que el van obligar a anul·lar-lo a mig recorregut. He parlat amb el director general de la Quinzena de Realitzadors, Édouard Waintrop, excrític de cinema a ‘Libération’ i especialista de l’anarquisme ibèric, que explica com es va organitzar aquesta primera Quinzena l’any següent. I les pressions que reben tots els programadors del festival per organitzar les seves seccions.
Wong Kar-wai
En el mateix domini cinematogràfic, publico la roda de premsa sencera del realitzador hongkonès Wong Kar-wai que va oferir a Lió l’octubre passat en motiu de rebre el Premi Lumière. El seu director, Thierry Frémaux, és a la vegada el delegat general del Festival de Canes. I, fins ara, aquesta conferència de premsa encara no s’havia editat de forma completa.
Nuits Sonores-Sónar
I, per acabar, efectuo una connexió entre les Nuits Sonores lioneses i el Sónar barceloní, dos festivals de músiques electròniques però també de debat sobre tecnologia i societat que estan agermanats a través de la xarxa We Are Europe de certàmens de les mateixes característiques. Ja preparo nous articles sobre el Sónar en si mateix (14-16 de juny).
Cobertura del Festival de Canes
Però, de moment, em passaré dues setmanes al Festival de Canes des d’on escriuré una crònica diària de les pel·lícules a competició i altres. Les cròniques les escriuré en català i, en aques cas, no tindré temps de fer-ne la traducció al castellà com si he pogut fer per aquesta primera entrega setmanal. Espero, en el futur, poder oferir també una versió dels articles en francès.
Aquest projecte neix de forma modesta, dins d’aquest espai lionès ara meu, però m’agradaria que arribès al màxim de gent possible i que tinguès el major caràcter universal. Gràcies per compartir-ho.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!