Vicenç Batalla

Des de París

26 de març de 2014
Sense categoria
20 comentaris

Per què entrevisto Artur Mas en castellà a Euronews?

Abans que ningú no m’ho pregunti (de fet, a algú li ha faltat temps per fer-hi la seva interpretació sense haver vist l’entrevista), explico per què l’entrevista a l’Artur Mas a la televisió europea Euronews es va fer en castellà. Euronews, actualment amb tretze llengues en antena les vint-i-quatre hores, no compta amb la llengua catalana. Jo treballo per a l’equip espanyol. En totes les informacions i reportatges, hi ha una llengua original i la resta es dobla en les altres dotze llengues. Si l’Artur Mas i jo haguéssim parlat en català, en antena aquesta versió original no s’haguès pogut escoltar perquè la televisió no subtitula sinó que dobla. Haguès estat una versió original en català amagada. Tant de bo algun dia existeixi un canal català a Euronews!

Dit això, l’avantatge d’Euronews és que Televisió Espanyola es va retirar fa temps de la societat quan va crear el Canal 24 Horas. L’equip en castellà és completament lliure de qualsevol tipus de consigna de Madrid. De Madrid, però també de Barcelona. És una televisió que no prèn partit per cap bàndol. La seva funció és informar de forma neutral. Des de fora. Això em va permetre abordar aquesta entrevista amb el president català al Palau de la Generalitat, divendres passat, no com a militant sinó com a periodista. L’entrevista es començarà a emetre aquest dimecres, a les 21h45, i quedarà penjada a la web http://es.euronews.com. A més, a la web espanyola també es podrà veure la versió íntegra de vint-i-quatre minuts: http://es.euronews.com/2014/03/26/artur-mas-es-delirante-comparar-cataluna-con-crimea/
i versió en anglès en antena:http://www.euronews.com/2014/03/26/independence-from-spain-catalonia-s-dream-europe-s-dilemma/ 

  1. Molt bé la teva informació. Quan esdevinguem independents, segur que podràs fer els teus reportatges en un canal català.Tot arribarà. 
  2. Trobo que has fet molt be d’entrevistar al president, i deixar una empremta més del projecte de Catalunya, especialment per contrarestar altres informacions que poden arribar als espectador d’aquestes emissions.

    A mi no m’espanta veure en Mas parlar en castellà. Em frapa molt mes veure els testimonis del cas Palau, expressar-se en castellà en un cas de tanta ignomínia catalana com aquest. Els: “As ka io no sabia su señuría”, “Es que estoi pero como no estando, eh , ja mentiende, oi?” em sonen ja prou molt malament per si mateixos. Pero que un cas cabdal de corrupció on la majoria d’inculpats son Millets i Montulls, els testimonis son Hereus o Castells, hagin d’expressar-se en castellà demostra que encara no som UN PAIS NORMAL.  

     

  3. Excuses de mal pagador les que dones. Obama parla sempre amb la seva llengua i el doblen per damunt i no passa res. Nosaltres som qui som i fem aquestes parides, com anar a posar-nos al peu de la tomba de Suárez i donant un missatge al món de puta pena i que ens desacredita.
  4. Provinc d’una família d’arrels castellanes i he viscut for dels territoris de parla catalana força temps. Crec que aixó em capacita per a opinar sobre el tema en qüestió.
    Quan un català parla en castellà als mitjans de comunicació sovint es justifica pensant que es per educació, per por a que no l’entenguin (parlo evidentement de material subceptible de ser traduït, en diferit o consumit a Catalunya) etc. Però que es el que realment els empeny? No es mes que el fet de pertanyer a una cultura sotmesa, sense l’autoestima prou alta.I com es percep aquesta impostura desde fora de Catalunya?Doncs lógicament,algú que no coneix la realitat que es viu a CAT i veu això pensarà que els CAT sóm castellanoparlants que només parlem el català quan volem que no ens entenguin o per tocar la pera.
    Per tant, crec que es responsabilitat nostra fer que el català aparegui als mitjans.I en aquest cas concret hagués sigut preferible que doblar l’entrevista encara que es perdés l’àudio original per evitar malsentesos i projectar coherència.

  5. Bona entrevista senyor Batalla, les crítiques sobre l’idioma irrellevants, ridícules, absurdes, completament fora de lloc: les pot ignorar. Ja sabem que sempre, però és que sempre es pot comptar amb la ineptitud política d’alguns catalans absolutament decidits a no entendre res. 
  6. Diria UNES COSES:
    1. Ha estat curta pèrò aclaridora per als nòfits del tema.
    2. M’ha agradat que es fera en espanyol perquè no sols cal deslliurar-nos a nosaltres sinó també el nostre opressor (Mandela).
    3. Havíem quedat amb SÚMATE.CAT, que es podia ser independentista en espanyol. Estem construint un nou poaís entre tots.
    4. Servidor fou independentista abans de pronunciar un sol mot en català de València.

    I finalment, una idea de la que som pares-autors al món i se’ns oblida sovint:
    Diversity enriches the quality of life in another way: the furious clash of cultural diversity can broaden perspective and creative change. That’s why, we can consider how diversity makes a social ecosystem more resilient and able to respond successfully to change. So during times of unexpected disruption a more complex system can adapt and survive.

     

  7. Totes les opinions les comparteixo, i les entenc, però hem d’analitzar el moment, i ara més que mai el món ens mira i es mérit de tots els que varem sortir al carrer, per tant, quan ens dirigim al món hem de fer servir les eines més efectives per arribar al mes gran número de persones. Això no desmereix la nostra Llengua, i ens dona una capacitat de “cintura”que els espanyols no tenen.  Estic convençuda que quan siguem independents ja li donarem al catalá l’estatus que es mereix?

     

  8. I perquè no ho fèieu en anglès??, segur que era una manera més directa de fer-ho comprensible enllà de les fronteres.
    Perdó, però presuposo que l’entrevistador en deu saber prou, oi?
    Gràcies 
  9. Senyor Batalla no us preocupeu, no heu fet res d’excepcional.Només el mateix que la majoria de catalans amb algun poder de decisió ha fet durant els darrers 3 o 4 segles:justificar que el castellà ens és imprescindible

    Per aixó els culpables número 1 de la manca de prestigi del català són els mateixos catalans, el poble més obedient d’occident
    El problema de fons és que sempre podrem justificar per una raó o altra que no cal fer les coses internacionals en català.

    Gastem milions cada any en intentar promoure el català a l’escola, però a l’hora de la veritat aquesta llengua no serveix per a molt més que per a parlar amb coneguts i veïns

    Sempre diem que algun dia arribarà, però jo crec que no arribarà mai perquè no ens adonem que estem perdent una paraula o expressió a cada bugada

    Fins ara hem aguantat perquè els besavis no tenien ni TV ni escola pública, ara o reaccionem o no ens en sortirem

  10. “En totes les informacions i reportatges, hi ha una llengua original i la resta es dobla en les altres dotze llengues. Si l’Artur Mas i jo haguéssim parlat en català, en antena aquesta versió original no s’haguès pogut escoltar perquè la televisió no subtitula sinó que dobla. Haguès estat una versió original en català amagada.”
    “L’equip en castellà és completament lliure de qualsevol tipus de consigna de Madrid. De Madrid, però també de Barcelona. És una televisió que no prèn partit per cap bàndol. La seva funció és informar de forma neutral.”
    Un canal de televisió que emet per tal territori ha de trebalýar en igualtat de condicions en totes les lyengües que s’hi parlen. En el cas del Morrot -que caldria reinterpretar com la part del Morrot que és partícep directe o indirecte de la Comunitat Econòmica del Mercat Comú, amb seu parlamentària a Brussel (Països Baixos); i això és tant com dir tota la península asiàtica fora de l’imperi rus-; doncs que en el cas del Morrot vol dir que no pot deixar de trebalýar, en igualtat de condicions amb la que més s’hi trebalýi,  en català, en gascó i en lyengua d’oc, per anomenar com a exemple les nostres tres lyengües. Els drets de l’ome, com ara el de viure pla (viure en la lyengua del país, estalvi de xarnec) preval per damunt de qualsevol conveniència, conjectura; són inallienables, que vol dir que no s’hi pot pactar de cara a renunciar-hi a canvi de re -els drets de l’ome, com ara el de comunicar-se, formar-se i ennovar-se sense greuge comparatiu per raó de lyengua, no tenen parió amb què s’hi pugui negociar cap bescanvi, car són causes d’existència originals i incontingents: ens fan ésser ome.
    La ipocresia del senyor Batalýa arrenca doncs de reconèixer com a real la irrealitat de la inculcació d’aquest dret: per ely naturalment hi ha lyengües superiors a unes altres, considerades menys comunicatives per tal com pressuposen el coneixement, actual o esdevenidor, de les tingudes com a supremes -és la presumpció xarnega que, d’antuvi, les hi nomena. La presumpció xarnega feta anar indiscriminadament arreu inaugura un món fet Europa: és una aristocràcia nacional que es fa càrrec de la comunicació; per sota de la qual es pacten quotes aborígens segons la posició i logística de cada nacionalitat en la piràmide en què s’endibuixa la umanitat. Pel senyor Batalýa no té res a fer amb la comunicació que el canal morrut deixi de trebalýar en igualtat de condicions en totes i cadascuna de les lyengües pròpies del nord de la Mediterrània i el mars del nord, car és aquest el territori a la població del qual es refereix l’empresa editora.
    Arran del xarneguisme constituent de l’inem (informació de publicitat en massa), l’autor de l’apunt es permet argumentar amb bestieses com les que em manlyevat: pretén que el doblatge feia inconvenient que es parlés pla; pretén que un inem xarnec sigui neutral.
    Pel que fa al president botifler de la Generalitat de Barcelona, recordem que té l’obligació ineludible de parlar gascó, la lyengua de la Vath d’Aran, cosa que ni fa ni vol fer ni pensa que agi de fer; a més de ver de parlar la lyengua d’oc, car en el nou estatut, sota la denominació ‘occità’ i amb el malentès oportuníssim d’incloure-hi el gascó, la declara idioma oficial. En exercici del seu càrrec no ha pas de parlar cap més lyengua que les tres que constitueixen l’Afrany. Li ho estalvia el fet que sigui botifler, i doncs xarneguista. El president botifler xarnega en anglès, espanyol i francès. És en el si d’aquest racisme de jerarquitzar l’ome per raó de lyengua, que cal entendre tota la seva deriva política fins al recent naufragi en platges independentistes -rebatejades, per decòrum, com a sobiranistes.
    Qui mana la lyengua, mana el pensament; qui mana el pensament, mana l’acció. El Xarnec mana com s’ha de parlar pla; també mana doncs com em de pensar i actuar. La independència d’una part de Catalunya i Gascunya inaugurarà un nou adem espanyol (administració del poble en massa), no pas menys xarneguista com el velý adem espanyol i com la Comunitat Econòmica del Mercat Comú amb seu a Brussel (Països Baixos) ja ho són i ho fan ésser a tots els súbdits arreu.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!