Francesc Vila i Femenia

Confirmat, el Generació Cat (Pagès Editors, 2008) de Josep Tarragona i el Generació.cat (Mina, 2008) de Joan Puigcercós no tenen res a veure. L’aparició, gairebé simultània, d’aquests dos llibres ha estat una casualitat absoluta en el temps. Ahir va ser un dia de descobriments importants com aquest, perquè també vaig averiguar que sóc “un genuí (i heroic) representant de la Generació Cat”. Sempre va bé que algú amb criteri i documentat et diga què ets. Moltes gràcies per la dedicatòria, Josep Tarragona.

El cas és que ahir a la vesprada vaig acudir a la Llibreria Ona buscant respostes i les vaig trobar. A l’emblemàtica llibreria de l’avinguda de la Gran Via de les Corts Catalanes de Barcelona, l’admirat director de Pagès Editors, Lluís Pagès; l’admirat també director de l’Institut Ramon Lull, Josep Bargalló; i segurament l’únic historiador, traductor, escriptor i periodista de Bellcaire d’Urgell (la Noguera), Josep Tarragona, van presentar el llibre: Generació Cat. De fills del pujolisme a Mossos d’Esquadra.

Ja abans de l’acte, també durant i després, va quedar clar que el llibre del recent escollit president d’ERC, Joan Puigcercós, és una proposta de futur, sobre el “què cal fer”, ah! i que conté un interessant DVD de la vida d’un conseller en plena campanya electoral, ben constipat. Res a veure amb el llibre de Josep Tarragona, un assaig que intenta explicar el naixement i la configuració de la primera generació que parla, llegeix i escriu en català, que és ideològicament independentista, que van nàixer als anys 70, que ara tenen com a molt 35 anys…

Quan van arribar al final de la presentació vaig pensar que havien oblidat la Generació Cat del País Valencià o les Illes Balears (com no s’hi van referir…), i ho vaig preguntar en el torn obert de paraules. Josep Bargalló, que mentre jo preguntava ja anava fent amb el cap que no, ens va demostrar que el “programa” també ha arribat a la Safor, on ja hi havia i hi ha un molt bon pòsit lingüístic, literari i cultural. Fins i tot, el director de l’IRL va posar un exemple: el d’un alcalde del PSOE, que pacta amb una escissió del PP, que es diu José Manuel i que, malgrat tot, l’any passat va fer una aposta importantíssima participant en la Fira de Frankfurt…

Tothom sap que l’alcalde de Gandia no és independentista, però l’exemple de Bargalló demostra que a la Safor, i al País Valencià en general, hi ha una Generació Cat, la de “la perifèria necessària”, tal com ho anomena i explica, potser d’una manera massa breu, però molt clarament, Josep Tarragona al seu llibre.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!