Francesc Vila i Femenia

Aquest matí de diumenge ens hem fet un suc de taronja natural. Quatre taronges mitjanes, dures i rodones, acabades de collir, omplin dos gots grans plens a vessar. De taronges acabades de collir sempre n’hi ha hagut a casa. De pròpies o d’algun veí, qualsevol saforenc en té a l’abast tantes com vol. Sona a tòpic, però és ben cert. La novetat és haver-ne comprat expressament, que no foren valencianes i que resultaren tan bones com les de sempre. La sorpresa, però, me la vaig endur ahir, quan per motius de feina, a la Fira del Cítric de Xerta vaig descobrir com havien aprofitat les taronges per situar el poble i la seua gent al mapa. [+]

A Xerta, el Baix Ebre, aquest cap de setmana es respirava ambient de festa major. Una festa centrada en el bon funcionament de la segona edició de la fira dedicada a la taronja i els productes gastronòmics que se’n deriven. Les institucions, les empreses i les entitats del poble i la comarca totes eren presents, fent costat a l’aposta per la taronja com a producte que identificava el poble.

Els que coneixen el meu origen saforenc m’ho van voler fer veure, posant de manifest que a les Terres de l’Ebre també hi ha taronges. I el que no deien, però es respirava en l’ambient, impregnat per l’activitat de tot un poble volcat en el bon funcionament de la fira, és que estaven contents de veure que això funcionava, que havien trobat la manera de donar a conèixer el poble i el seu producte més preuat.

Tot no deu ser tan idíl·lic a Xerta, però, una cosa és evident, s’han posat d’acord per tirar endavant i han agafat el que tenen més a mà, una taronja boníssima, de primera qualitat, capaç de capgirar els sentits i vitaminar el cos a qualsevol persona un diumenge al matí.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!