Francesc Vila i Femenia

La companyia de dansa contemporània Erre Que Erre neix com una associació sense ànim de lucre al novembre de 1996 a Múrcia. Poc després, motivats per la necessitat de donar-se a conèixer i ampliar els seus estudis, els quatre ballarins que van fundar l’entitat es van traslladar a Barcelona. Ara, amb una trajectòria de més de deu anys, tenen el projecte de consolidar un centre de creació propi a Catalunya. El repte més immediat, però, és el nou espectacle que estrenen al Teatre Nacional de Catalunya aquesta setmana, del 25 al 29 de juny.

Els components de la companyia asseguren que no és fàcil fer-se un lloc en el món de la creació de la dansa contemporània, i que en tots aquests anys han treballat d’una manera continuada per “sobreviure”. També reconeixen, però, que el trasllat a Barcelona ha estat un encert, perquè és una ciutat des d’on, malgrat tot, es promociona la dansa i existeixen moltes connexions per fer activitats paral·leles. En el cas d’Erre Que Erre, aquestes activitats paral·leles reverteixen en la cooperativa i els permet plantejar nous projectes.

Quan parlava amb Mario G. Sáez, un dels membres de la companyia i responsable de la cooperativa, no podia parar de pensar que, de vegades, només cal tenir clar el que vols i fer-ho. Aquesta va ser la cooperativa que vaig visitar el passat mes de gener per a la revista Cooperació Catalana.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!