Francesc Vila i Femenia

Un saforenc a Barcelona

13 de novembre de 2009
3 comentaris

Reflexions i experiències de la generació que ve (I)

Una generació és un conjunt de persones que viuen en una mateixa època i que està determinada per uns marges d’edat. Una generació també és el conjunt de persones que presenten una sèrie de conductes que trenquen les pautes i els costums anteriors. I, com no podia ser d’una altra manera, a casa nostra, aquesta aproximació generacional presenta característiques pròpies. Als Països Catalans, l’anomenada generació X, nascuda als anys 70, s’origina a partir de condicionants lingüístics i culturals propis i es desenvolupa en un context polític, econòmic i social clarament diferenciat. [+]

Podem dir que hi ha un nombre indeterminat de persones nascudes en ple fenomen del baby boom que pertanyen a una generació particular que es caracteritza per una visió autòctona del seu temps i el seu espai. Aquesta generació, que seria la primera amb visió nacional catalana, tot i compartir els trets distintius i característics de la generació X, tot i néixer en un context , com més va, més globalitzat, sota la influència de potents espais de cultura i de poder aliens, per primera vegada creix parlant, llegint i escrivint en català.

Això només, ja ens fa únics. De fet, som la generació que va substituir la “X” pel compromís amb els referents lingüístics, culturals i territorials propis, i que per això fem nostre i reivindiquem el país. Som la primera generació que desenvolupa i porta a la pràctica una consciència nacional catalana amb una certa normalitat, després de molts i molts anys, si mai n’hi ha hagut cap d’altra de tant nombrosa que tinguera en compte, d’alguna manera, tot l’àmbit nacional dels Països Catalans.

Això ho explica d’una manera encertada i ben divertida, amb detall i exemples molt concrets, Josep Tarragona a Generació Cat, de fills del pujolisme a Mossos d’Esquadra (Pagès Editors, 2008). Un assaig a través del qual intenta descriure qui son, què pensen, que fan i en què s’han convertit la gent nascuda als Països Catalans als anys 70. I aquesta és una de les idees que defense i desenvolupe a l’article “Mínims per a arribar a màxims”, publicat al recull Ara, País Valencià: Reflexions i experiències de la generació que ve. Propostes que poden servir per a cohesionar i motivar la primera generació amb visió nacional que ha de fer el canvi polític al País Valencià i que s’ha d’articular més i millor per aprofitar tot el potencial de l’àmbit lingüístic i cultural, geogràfic i econòmic al qual pertany.

  1. digues-li “X” o .Cat, jo en forme part d’aquestageneració. Valencià, nascut als 70, parle, escric, llegeixc i visc tothora en la meva llengua, en català. Plenament conscient de quina és la meva nació

Respon a Josep (Benaguasil) Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!